Seguisc (seguisc?) a un periodista, Roger Senserrich, mitjançant una web/app, Substack (bé, a ell i a diversos més). És una manera còmoda de rebre anàlisi i informacions diferents. En el seu blog, Four Freedoms, parla, normalment, dels Estats Units i ara està bastant centrat en la carrera electoral. Ho explica d’una manera molt interessant i (quasi) divertida. Però en una de les seues anàlisis sobre quotidianitats de la vida americana, va comentar “El manual del senyor Robert. Una raresa de la vida associativa i política americana”: “Resulta que als Estats Units pràcticament qualsevol grup, associació, assemblea, consell, coalició, aliança, partit polític o esplai pastoral usen un manual de procediments parlamentaris (…) anomenat Robert’s Rules of Order, que és utilitzat per a guiar debats.” Un manual comú, normalitzat i assumit.
L’estructura bàsica d’una reunió sota les “Robert’s Rules” és bastant senzilla:
• Cridada a l’ordre: inici formal del debat; comença a constar en acta.
• Assistència: comprovar el nombre d’assistents i si hi ha quòrum per a prendre decisions vinculants.
• Lectura i aprovació de l’acta.
• Informes dels oficials: aquells que han de presentar dades o informar sobre alguna cosa al grup ho fan ara.
• Temes pendents: es pren en consideració o revisen discussions sense finalitzar de l’última reunió. Hi ha mocions i es vota, si cal.
• Nous temes: el gruix de la reunió, amb mocions, debats i votacions.
• Avisos: si algú ha d’anunciar una cosa nova.
• Ajornament: es tanca el debat. És necessària una moció per a això.
Bastant semblant al que pot ser qualsevol reunió ací. L’interessant és que quasi tothom ho utilitza. És acceptat. Forma part de la cultura associativa. Hi ha una cultura associativa que “sap” fer reunions.
Evidentment no resolen els debats, però agilitzen i ordenen. I, sobretot, les tenen assimilades.
Com conclou el post: “Com a ferramenta per a mantindre el debat civilitzat, les reunions curtes i no anar-se massa pels núvols, el manual del General Robert és bastant efectiu. Res que un moderador competent no puga fer sense elles, però la virtut d’estes regles és que oferix pautes predictibles i fàcils de preparar perquè qualsevol sàpiga estructurar una reunió sense problema.”
Ens està faltant, entre altres coses, una cultura associativa que no eternitze les reunions, que les faça efectives, que ens permeta dedicar més temps a la part relacional per a consolidar aliances (el prendre alguna cosa que es diu per ací), o per a arribar a acords. I això es pot aconseguir recuperant o construint ritualitats, educant des de la infància, sent exemple, mostrant constància. Necessitem cultura associativa en totes les organitzacions.
