Dos models incompatibles d’intervenció amb joves en temps lliure.

Facilitar l’oci de consum.

Imaginem un centre juvenil d’oci pensat per a adolescents on cada mes es fa una reunió, a la qual pot assistir qui vulga, per a decidir en quines activitats es gasten els 1.000 euros que l’espai té assignat per a activitats. Un dia de parc temàtic o aquàtic, una activitat de busseig, de *multi-aventura, una disc-mòbil, una excursió a la neu… tota proposada val. Hi haurà tantes places per a realitzar l’activitat com es puguen oferir amb aqueixos 1000 euros. Els professionals del centre gestionen el decidit, en això consisteix el seu treball. Els primers que s’apunten, una vegada isquen les inscripcions, realitzen l’activitat de manera gratuïta.

Aquest model d’intervenció té avantatges:

1.- Democratitza el consum i li ho facilita als qui menys tenen. Això és, facilita que adolescents de famílies sense molts recursos econòmics puguen, si s’espavilen quan s’obri el termini d’inscripcions, accedir a poder realitzar gratis activitats d’oci de consum habituals per a famílies de classe mitjana o classe mitjana-alta.

Algú amb diners pot realitzar l’activitat d’oci que vulga. Algú sense diners també pot fer-ho, si ho proposa i aconsegueix que s’accepte en el centre juvenil. Fórmula útil per a barris humils. Les classes populars també tenen dret al gaudi de l’oci de consum. Aqueix seria l’objectiu.

2.- Aquest és un model d’intervenció reeixida. Garanteix que s’omplirà l’oferta municipal d’activitats per a adolescents. Es va a tir fix: “què voleu fer?, això organitzem”. Consum d’activitats a la carta.

És com uns pressupostos participatius (tan de moda últimament), en aquest cas mensuals, aplicats als diners destinats a activitats de joventut: es fa el que diuen els que van i voten.

Sembla nou, però això d’oferir activitats d’oci de consum gratuït existeix des de sempre, encara que mai va tindre la possibilitat de comptar amb una gran quantitat de diners tots els mesos.

3.- Permet als polítics fer-se fotos amb molta gent jove, en esdeveniments gratuïts pagats per l’ajuntament. En aquesta línia estarien, també, els macro-esdeveniments massius gratuïts amb consoles de videojocs, per exemple. Activitats gratuïts de diversió que permeten col·locar dos zeros en les estadístiques de “participació” de la memòria anual de Joventut, i mostren una imatge que l’ajuntament fa coses per a molta gent jove.

Educar en el temps d’oci.

Imaginem ara un centre juvenil d’oci pensat per a adolescents, on totes les setmanes, cada grup que acudeix a ell, té una reunió per a decidir quines activitats es volen fer… i per a preparar-les i organitzar-les entre les persones adolescents que han pres les decisions, amb un sistema de responsables, de treball en equip, on les coses ixen si el grup s’implica… Amb un pressupost de 100 euros mensuals, i un acompanyament educatiu que permet que s’aprenga com posar en pràctica les iniciatives que es tinguen.

Aquest model d’intervenció té avantatges:

1.- Educa en habilitats per a la vida real: en presa de decisions, responsabilitat personal, treball en equip, convivència en grup (en haver-se de que reforçar per a l’assoliment comú d’objectius), hàbits d’organització i planificació, i d’anàlisi de la realitat (imprescindible per a decidir de manera precisa i optimitzar els pocs recursos que es tenen), imaginació i creativitat, capacitat d’esforç (mitjançant el qual s’aconsegueix portar avant el que es desitja)… A més, no genera una falsa realitat d’accés fàcil al consum.

Això és compatible que, de tant en tant, després d’un esforç planificat i pactat, (i al qual s’està acostumat) es puga gaudir d’activitats de consum gratuïtes. Un viatge cultural després d’un camp de voluntariat arqueològic, o activitats nàutiques després d’un mediambiental, per exemple.

2.- Això també democratitza el consum. Es facilita als que menys tenen, mitjançant la seua implicació i esforç. Tal com ocorre en la vida mateixa.

3.- Aquest és un model d’intervenció reeixida. Garanteix que s’omplirà l’oferta municipal d’activitats per a adolescents. Que es tira avant amb allò que les persones joves decideixen, i es materialitza mitjançant l’acte-organització grupal amb un acompanyament educatiu.

4.- Permet als polítics fer-se fotos amb molta gent jove. Possiblement més que molts altres models d’intervenció.

5.- Educa per a poder assumir compromís social, després d’un temps desenvolupant habilitats en presa de decisions i en organització, així com a fer anàlisi de la realitat, que és necessari per a (i previ a) aquestes.

Aprendre a organitzar un campionat de pin-pong o de futbito, o una exhibició de ball, o una excursió… permet posteriorment planificar una neteja d’un espai natural, l’ajuda davant una emergència… en una organització que treballe per la millora social en qualsevol àmbit.

La nostra civilització és el resultat de 8 segles de participació ciutadana compromesa socialment. Participació que no consistia només a decidir el que era necessari fer per a millorar la societat, sinó a portar-ho avance des de la ciutadania organitzada. L’estat del benestar que gaudim ara ve de la suma d’assoliments, segle a segle, aconseguits mitjançant aqueix esperit emprenedor ciutadà de millores socials (sanitàries, educatives, culturals, laborals, en assistència social, en drets humans, en sostenibilitat).

Tot no és possible.

Aquests dos models (el de facilitar l’oci de consum i el d’educar en el temps d’oci) són incompatibles. No hi ha diners per a tot, els recursos públics són sempre limitats: o es contracten educadors en el temps lliure, o es destina els diners a activitats d’oci de consum.

L’institut Valencià de la Joventut porta anys subvencionant el cost de nou personal per als ajuntaments. Primer va ser per a contractar gestors. Una vegada incorporats aquests, ara, majoritàriament, s’està subvencionant la contractació de persones dinamitzadores, és a dir educadores en el temps lliure. Per a gestionar activitats “votades” per joves només fan falta els primers. Amb cadascun dels segons, de no contractar-se, s’alliberarien 2.000 euros al mes per a muntar activitats decidides per els-as joves.

Hem d’optar per dedicar diners a muntar activitats de consum, o contractar persones educadores que treballen en el temps lliure?

El primer és fàcil. El segon requereix de bones i bons professionals de l’oci educatiu, que sàpiguen connectar i treballar amb grups, i que sàpiguen fer una tasca educativa reeixida. Potser per això, l’Institut Valencià de la Joventut ha obstinat esforç a crear un “Sistema de treball en Joventut”, amb eines i protocols d’intervenció. Primer per a les persones gestores, ara per a les dinamitzadores, perquè desenvolupen una tasca educativa continuada, amb grups de joves a partir dels seus interessos.