El llibre s’acaba, molta gent està contenta. No entenc l’alegria de la gent. D’entrada cal dir que cada vegada s’editen pitjor els llibres.
M’expliquen que les editorials fan subhastes inverses per les traduccions, és a dir les acaben adjudicant a qui diu que ho farà més barat. La gent bona i reconeguda n’ha quedat al marge. A més els llibres no es corregeixen convenient, no es repassen i s’imprimeixen ràpid i sense control. Per si fos poc s’han anat establint criteris editorials estranys, per exemple, posar les notes al final del llibre en comptes de a peu de pàgina. Per justificar-se diuen que la gent no llegeix llibres amb notes. Quina ximpleria! Això se’n diu projecció, és a dir posar en boca d’altres el que fan els dirigents de les editorials, no llegir mai res. Si llegissin sabrien que qui compra un llibre d’història precisament demana les notes i les vol a peu de pàgina. Diuen a més, que si ho fan així és més car. És increïble que quan els llibres es feien a mà es fessin bé i ara amb els mitjans que hi ha es facin malament. Pel que es veu hi ha dirigents editorials que creuen que la gent comprem llibres pel preu. Increïble. O sigui que si vull comprar un llibre de Josep Fontana o Javier Marías i veig que és molt car, m’acabaré enduent un llibre baratet de Perez Reverte o Sánchez Dragó.
Diuen que la gent llegeix per Internet. Fals. La gent el que fa per Internet és veure porno o cotxes i motos. Tothom sap que llegir més de tres pàgines per Internet és impossible. De fet un amic molt esquerranós em va dir que fins i tot en aquests ambients cada vegada és més difícil que és llegeixin llibres. Més de tres pàgines la gent es cansa. Per aquesta raó es va fer tant famós el llibre Indigneu-vos d’Stéphane Hessel perquè és curt, molt curt.
Abans cremaven biblioteques, ara ja no caldrà, n’hi haurà moltes plenes de llibres però no hi anirà ningú. Es tracta de la victòria final de la dictadura de la mentida i la ignorància.