El futuro

29/07/2024

Pero el futuro es diferente 

al porvenir que se adivina lejos, 

terreno mágico, dilatada esfera 

que el largo brazo del deseo roza, 

bola brillante que los ojos sueñan, 

compartida estancia 

de la esperanza y de la decepción, oscura 

patria 

de la ilusión y el llanto 

que los astros predicen 

y el corazón espera 

y siempre, siempre, siempre está distante. 

Pero el futuro es otra cosa, pienso: 

tiempo de verbo en marcha, acción, combate, 

movimiento buscado hacia la vida, 

quilla de barco que golpea el agua 

y se esfuerza en abrir entre las olas 

la brecha exacta que el timón ordena. 

En esa línea estoy, en esa honda 

trayectoria de lucha y agonía, 

contenido en el túnel o trinchera 

que con mis manos abro, cierro, o dejo, 

obedeciendo al corazón, que manda, 

empuja, determina, exige, busca. 

¡Futuro mío…! Corazón lejano 

que lo dictaste ayer: 

no te avergüences. 

Hoy es el resultado de tu sangre, 

dolor que reconozco, luz que admito, 

sufrimiento que asumo, 

amor que intento. 

Pero nada es aún definitivo. 

Mañana he decidido ir adelante, 

y avanzaré, 

mañana me dispongo a estar contento, 

mañana te amaré, mañana 

y tarde, 

mañana no será lo que Dios quiera. 

Mañana gris, o luminosa, o fría, 

que unas manos modelan en el viento, 

que unos puños dibujan en el aire. 

Ángel González va ser un poeta pertanyent a la Generació del 50, nascut a Oviedo en 1925 i mort a Madrid en 2008. Va obtenir reconeixements com el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres en 1985 i el Premi Reina Sofia de Poesia Iberamericana en 1996.

Karl Marx. Una biografía, de Sven-Eric Liedman

En els més de 140 anys que fa de la seva mort s’han publicat centenars o milers de textos,...

1936 l’any de la revolució

  Noranta anys després continuen presents els esdeveniments que tanta influència han tingut...

Resum dels Santfermines de l’any 2026

Soc un fanàtic dels encierros dels santfermines i ahir es van acabar les festes d'enguany a...

15 biografies revolucionàries: Trotsky, profeta armat (1879-1921), d’Isaac Deutscher

Isaac Deutscher podia ser descrit en tres característiques, va dir Perry Anderson: ​​olímpica...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad