Domènec Martínez García va ser el Vicepresident de la Mesa del VI Encuentro Estatal de Colectivos de Memoria Democrática y de Víctimas del Franquismo. 25 de mayo de 2024. En representació de la ACPEPF, (Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del Franquisme).
Aquesta és una crònica d’agraïment i de coneixement. El fil conductor de la memòria històrica i democràtica, i els seus filaments com a esperó de la cultura i el compromís antifeixista. Convé afirmar-ho en una Europa sacsejada des del 9J, les eleccions europees del passat diumenge, per l’udol dels discursos d’odi, de xenofòbia, de les extremes dretes i el neofeixisme que han disparat totes les alertes en aquest primer quart del segle XXI.
És també una crònica de reconeixement. A les persones, entitats i associacions que han organitzat la VI Trobada Estatal de Col·lectius de Memòria, a les organitzacions amfitriones i acollidores; als representants polítics, sindicals i de cultura democràtica presents; als qui han donat el seu suport i la seva veu a aquesta Trobada; i, per descomptat, a totes les delegacions i les persones que s’han conjurat per a subscriure la “Carta de València”, i les declaracions que s’han aprovat durant tota la jornada de treball. Una unanimitat sorgida del treball ben fet, pacient, respectuós i responsable. Amb afany de trobar els punts de trobada. Una lliçó útil en aquests temps.
L’escric ara, intentant tamisar les emocions amb unes gotes de pedagogia, i afegint alguns enllaços útils per a desmentir als endevins de torn. La pluralitat i la diversitat, les arrels i experiències vitals, els sentiments a flor de pell, que tant proliferen en el terreny dels col·lectius memorialistes, poden, van poder, trobar acomodament en els textos i les carpetes il·lustrades sota una invocació inequívoca: SENSE MEMÒRIA NO HI HA DEMOCRÀCIA. SENSE MEMÒRIA NO HI HA DEMOCRÀCIA. OROI MENIKGABE DEMOKRAZIA RIK EZ. SEN MEMÒRIA SENAR HAI DEMOCRÀCIA. El mèrit és de l’equip de síntesi, i l’aportació de Carmen Luque. Aquí queda dit.
He tingut la fortuna de compartir la Mesa al costat de Fernanda Moral (Federació Estatal Fòrums Memòria), Rosa García (La Comuna), Ángel González, President de la Trobada (Coordinadora Associacions de Memòria del PV), i Tina Merino ( AFAMEVVA i Associació de Memòria H i D del Baix Llobregat).
Ha estat un honor representar a la ACPEPF (al costat d’Isabel Alonso, Toni Coll i Consol Hernández), amb una dilatada trajectòria (des de finals dels anys 60) jalonada per noms propis: com Tomasa Cuevas, María Excepte, Antonia Jover o Carles Vallejo, el nostre President, i ha estat un autèntic privilegi poder agrupar algunes reflexions i emfatitzar les demandes plantejades per les diferents delegacions en el plenari, i que s’inclouen en els Documents de la VI Trobada finalment aprovats.
Primer. Compliment i desenvolupament reglamentari Llei de Memòria Democràtica 20/2022. Anem tard i no podem permetre’ns cap dilació. Hem de comptar des de la Secretaria de Estado de Memòria Democràtica amb la participació activa i organitzada des de les entitats memorialistes. I ha de fer-se, també, en totes les comunitats on les actuals majories PP i VOX intenten derogar-les per a substituir-les per infames lleis denominades de “Concòrdia”. Garantint que el treball desplegat per les lleis de memòria autonòmiques, moviment memorialista i Governs progressistes, i valorats positivament, tenen continuïtat, i es preservin els seus treballs, com els Bancs d’ADN. Segon. Aplicació de les mesures per a garantir els drets a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes del franquisme i la transició. L’aprovació urgent de la Llei de “bebès robats”, és una de les prioritats, al costat d’altres modificacions que afecten la Llei. Tercer. Avançar, com així ho assenyala la Llei, en la reivindicació de la memòria de les dones, els avanços per la igualtat durant la II República i el protagonisme de les mestres republicanes. Afegint la necessitat de destacar (en matèries de memòria) els assoliments de la República en educació i polítiques d’igualtat per a les dones. Les més avançades d’Europa del seu temps. Quart. És imprescindible, avui, que aquesta memòria arribi a les aules. I que ho faci amb el testimoniatge de l’última generació que es va enfrontar a la dictadura franquista, la gent que va desafiar als Tribunals d’Ordre Públic, el TOP. Cinquè. És inaudit que llocs com l’antiga DGS a Madrid, o Via Laietana a Barcelona, per posar dos exemples, encara no estiguin senyalitzats i siguin ja considerats com a llocs de memòria i de denúncia de la tortura. Per aquesta raó s’ha acordat impulsar una Declaració i mobilització per a elaborar un mapa dels llocs de memòria històrica i democràtica. Cinquè. La memòria ha de ser un antídot contra l’extrema dreta, per això ha d’integrar de manera explícita el seu component antifeixista. Una memòria antifeixista del segle XXI que ha de ser també capaç de connectar amb els anhels de les noves generacions, la seva lluita contra les precarietats i per un habitatge digne, entre altres dificultats i amenaces per a desenvolupar el seu projecte de vida. Establint un vincle, un diàleg intergeneracional, entre el moviment memorialista (que es nodreix de les persones que formen part del moviment per una sanitat pública, pensions dignes, o un ensenyament públic i de qualitat) i la defensa avui dels drets humans, contra les guerres, les fams i èxodes provocats per la crisi climàtica, i contra totes les desigualtats, que ens interpel·len sense distinció d’edat. Per aquesta raó es va subscriure, també per unanimitat aquest Manifest contra l’avanç de l’extrema dreta a Europa, davant les eleccions del 9J.
És un legítim orgull haver pogut participar i reivindicar espais capaços de facilitar experiències útils, memòries populars, memòries i valors republicans, intercanvis, i renovar el compromís contra les guerres i de manifestar la solidaritat amb el poble palestí “Des del riu fins a la mar”. Sota aquesta premissa fem nostra la proposta (llançada fraternalment) de convocar la pròxima cita a Barcelona.
Vull finalment agrair a la Coordinadora Memorialista del País Valencià i particularment al seu president Ángel González, el seu acolliment i acompanyament. Va ser un encert compartir el menjar de la jornada en el Centre Cultura Contemporània Octubre, i molt emocionant la visita a la València republicana. El Refugi de l’Ajuntament i la magnífica exposició en el Centro Cultural La Nau dedicat a Manuela Ballester “Pintar enfront de tot”. Autèntica memòria del segle XX. Es pot veure fins a l’1 de setembre. No us la perdeu.
Reafirmant una vegada més que la memòria és cultura, és coneixement i és reconeixement. Fonamental per a fer avançar la pedagogia i la memòria antifeixista.
Enllaços:
Crónica de Toni Coll (ACPEPF i Ateneu de Memòria Popular)
Exposición de l’artista valenciana Manuela Ballester