Notes de societat 6
L’altre dia, escoltant la ràdio (algú encara escolta la ràdio? “Sis de cada deu joves consideren la ràdio una de les fonts d’informació més fiables, encara que només el 14% l’escolta” segons l’Enquesta de Mitjans i Notícies de l’Eurobaròmetre. Coherència fins al final), bé, com deia, escoltant l’altre dia a la ràdio un programa sobre intel·ligència artificial, em va venir al cap un llibre de 2024 de Fernando Bonete, La guerra imaginaria, amb un subtítol suggeridor (Desmontando el mito de la inteligencia artificial con Asimov) que intenta contrarestar aquesta dinàmica:
“Estamos en guerra con la inteligencia artificial y los robots. El cine y las series han hecho mucho daño con sus oscuras visiones de un futuro (…) Una mayoría de ensayistas también ha hecho mucho daño. Amparándose en el imaginario colectivo procedente de la ficción cinematográfica, seriéfila o literaria, han escrito lo que han querido –lo que han querido– pasar por una «no ficción» rigurosa sobre el catastrófico impacto futuro de la inteligencia artificial y la robótica. (…) Estos escritores han hecho del recelo frente a la inteligencia artificial y la robótica, sostenido por la industria audiovisual y el mesianismo de la industria tecnológica, un tema sobre el que fundar las peores predicciones del futuro, así como una fabulosa herramienta para el impulso de sus artes adivinatorias. Afirman que nos encontramos a las puertas de un apocalipsis digital, que nuestra civilización está al borde de su extinción, que el control del algoritmo ha creado un estado policial de mayor calado y gravedad que los grandes totalitarismos del siglo XX, o que la revolución tecnológica en marcha en nuestros días es la mayor que ha vivido la humanidad.”
Això no és un al·legat en favor de la IA, un altre dia pot ser que em posi en els seus pros i contres, però el que no porto bé és aquest atac al futur, a l’esperança, aquest destrossar els plans que qualsevol vulguem muntar-nos perquè això s’acaba. I malament.
Actualment, estem envoltats de distopies, ens encanta veure el món desaparèixer sense remei, i no sé si això ens ajuda. A més, gairebé desitgem que el col·lapse sigui obligatori i vingui de fora (meteorit, extraterrestres, virus, tecnologia…), igual que esperem que una cosa externa (algun superheroi, alguna font nova d’energia…) ens salvarà. Ho sento, però tot continua depenent sempre de nosaltres, de la nostra esperança i la nostra organització. Si no, bona nit i tapa’t.
I, seguint amb la ràdio, en el mateix programa, posen una entrevista, sobre la intel·ligència artificial, amb Joan Fontcuberta, un dels fotògrafs amb més projecció internacional i representant, per tant, d’un sector molt afectat per la IA (Heu entrat en https://thispersondoesnotexist.com?, cap d’aquestes persones existeix) i diu: «Ens ha llevat la bena dels ulls, vivíem en la inòpia pensant que el fotografiat existia» i acaba amb un «Cal témer els humans, no a la tecnologia». Doncs això.
I, una recomanació més, l’últim llibre de Jaume Funes: El humanismo en tiempos digitales. Recuperar la condición humana cuando el mundo digital nos desconcierta. Aquí un bon resum.
Per cert, tornant a “escoltar la ràdio”, evidentment no estava escoltant la ràdio, era un pòdcast (una sèrie de programes gravats en àudio i transmesos en línia i que pots sentir més o menys quan vulguis). No estaria malament que deixéssiu en comentaris quins són els vostres pòdcasts favorits.
Postdata (Que no és la traducció de pòdcast, sinó “allò que s’afegeix a una carta ja conclosa i signada”): Tot això ha estat escrit sense utilitzar la IA, i abans de l’aparició de DeepSeek.
