Isaac Deutscher podia ser descrit en tres característiques, va dir Perry Anderson: olímpica serenitat, iconoclasta, visionari i quelcom d’astúcia política. La veritat és que part de certesa hi hauria en algú que sempre aniria a contracorrent. Membre del PC de Polònia als anys vint i trenta, on defensaria el frontpopulisme, biògraf de Stalin, trotskista, però que s’oposaria a la creació de la IV Internacional, una autoritat en història del marxisme i del socialisme i que prendria un paper rellevant i de referent en les protestes estudiantils dels anys seixanta a Berkeley, Colúmbia o Princeton. Els seus llibres prohibits a la Unió Soviètica, i ell seria apartat del sistema universitari a Anglaterra per ‘popes’ com Isaiah Berlin, se’l podia llegir, tot i això, sovint als òrgans de la Nova Esquerra, com la New Left Review o Les Temps Modernes. Hi ha qui l’ubica en el marxisme humanista. Sigui com sigui, aquest volum en concret de la trilogia biogràfica de Trotski es publicaria el 1954 i és un llibre magnífic en moltes qüestions, però especialment en una: en la tensió entre narrativa històrica i rigor explicatiu, la prosa de Deutscher troba un punt que poques vegades es veu en escriptures d’aquest tipus que acaba per permetre una lectura amable sense perdre l’exhaustivitat del treball ben fet. Tant del procés formatiu del propi Trotski com del de la Revolució Rusa mateixa. Al final de la seva vida, Deutscher deixaria inacabada una biografia de Lenin.

