El Regne d’Espanya és un Estat, legalment aconfessional, que privilegia una forma de creença sobrenatural: la catòlica.
El Regne d’Espanya és un Estat, legalment aconfessional, que privilegia una forma de creença sobrenatural: la catòlica
A Sin Permiso s’han publicat dos articles sobre la visita que el cap d’un estat teocràtic i màxim responsable de l’Església catòlica farà al Regne d’Espanya del 6 al 12 de juny. Els articles es poden llegir aquí i aquí. A més, s’hi esmenten alguns dels increïbles privilegis de què gaudeix aquesta religió en aquest Estat:
«Entre 1998 i 2015 la legislació hipotecària va permetre als bisbes registrar béns al Registre de la Propietat mitjançant certificació eclesiàstica. Segons l’inventari oficial publicat el 2021 pel govern de Pedro Sánchez, l’Església va registrar ni més ni menys que gairebé 35.000 béns immobles (no exagerem: només n’eren 34.961). Entre aquests hi ha temples, terrenys, edificis residencials i monuments històrics. Un exemple que ha fet la volta al món és la Mesquita de Còrdova, registrada pel bisbat l’any 2006. Com tothom sap, la Mesquita és de llarga tradició catòlica.»
Desenes d’entitats i centenars de personalitats han signat un manifest exigint la derogació dels acords concordataris amb la Santa Seu de 1979 i rebutjant que les Corts Generals rebin el papa catòlic amb honors de cap d’Estat.
La campanya laïcista ha reclamat als grups parlamentaris que no assisteixin a la sessió especial conjunta del Senat i el Congrés davant la qual intervindrà el pontífex. El BNG i Podemos han anunciat que les seves diputades i diputats no hi assistiran.
L’associació Europa Laica, l’associació Dret a Morir Dignament, la campanya «Per una escola pública i laica: religió fora de l’escola!», en representació d’altres 69 associacions, sindicats i col·lectius, així com Miguel Hurtado i Francisco Delgado en representació dels centenars de personalitats signants, han registrat al Congrés dels Diputats un manifest exigint la derogació dels Acords amb la Santa Seu de 1979 i dels privilegis del catolicisme a Espanya. Així mateix, en el context de la visita del Papa, han condemnat la invitació cursada per la Mesa del Congrés al Papa perquè intervingui en una sessió solemne especial de les dues cambres. Això, segons el president d’Europa Laica, José Antonio Naz, «viola clarament la suposada no-confessionalitat de l’Estat».
Francisco Delgado Ruiz, diputat constituent i signant del manifest, ha subratllat la importància de derogar els acords concordataris amb la Santa Seu, ja que representen «la darrera barrera jurídica en què es recolza l’Església catòlica per mantenir els seus privilegis». Delgado denuncia els privilegis del catolicisme al nostre país, que van des del manteniment del culte catòlic, la subvenció als centres educatius catòlics i a la caritat catòlica, fins a l’escàndol de l’apropiació d’una gran part del patrimoni històric. Segons estimacions d’Europa Laica, són 13.000 milions d’euros els que es detreuen cada any de les arques públiques per finançar el catolicisme al nostre país.
Per la seva banda, Sergio López, coordinador de la campanya «Per una escola pública i laica: religió fora de l’escola!», ha indicat la necessitat d’acabar amb el segregacionisme social escolar, afavorit en gran mesura pel manteniment de l’escola concertada catòlica. López afirma que no és coherent amb els temps actuals mantenir una «legió» de més de 18.000 catequistes a l’ensenyament públic encarregats de l’adoctrinament religiós de menors. En la seva opinió, un Estat democràtic ha de potenciar la xarxa de centres públics d’ensenyament, treure la religió de l’escola i deixar de finançar amb diners públics l’adoctrinament religiós.
Loren Arseguet, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD), va denunciar l’actitud obstruccionista de l’Església catòlica, que actua com un fre al desenvolupament de drets subjectius que la societat reclama amb força, com ara el dret a decidir lliurement sobre el final de la pròpia vida.
Miguel Hurtado, primer denunciant de l’abadia de Montserrat com a víctima d’abusos sexuals a l’Església, ha destacat el caràcter de blanqueig d’aquesta visita papal respecte de la reparació real que exigeixen les víctimes d’abusos sexuals. Hurtado critica l’acord recent del govern amb la Conferència Episcopal sobre la compensació a les víctimes, pel plantejament difús i dilatori de la reparació i per l’absència de justícia.
Les organitzacions laïcistes insisteixen que aquesta visita del papa al Parlament representa una introducció de la religió en la política i una pleitesia del sistema polític espanyol envers un líder religiós, cosa que consideren intolerable. Assenyalen que és una paradoxa escandalitzar-se per la benedicció de pastors evangèlics a Donald Trump al Despatx Oval i, alhora, propiciar una benedicció papal en una sessió solemne de les Corts espanyoles.
En les intervencions s’ha posat de manifest que aquesta visita papal reforçarà encara més els privilegis de l’Església catòlica i constitueix una clara vulneració de l’aconfessionalitat de l’Estat. A més, es promociona el papa com una referència moral per damunt de la política quan, malgrat el seu discurs pacifista, l’Església catòlica al nostre país continua sense reconèixer el seu paper de col·laboració amb la repressió franquista, essent la institució catòlica la principal executora de la moral pública durant la dictadura. També recorden el paper de l’Església com a força d’obstrucció i fre, ja en democràcia, de lleis com les d’igualtat, el dret a l’avortament, el dret a una mort digna o els avenços en drets civils de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i altres col·lectius socials.
Finalment, el president d’Europa Laica, José Antonio Naz, ha anunciat que el BNG no assistirà a la intervenció del papa davant les Corts i ha demanat a la resta de grups parlamentaris que s’afegeixin al boicot. En el mateix sentit, ha anunciat la convocatòria d’una concentració de protesta contra la intervenció del papa davant les Corts i contra la resta de privilegis associats a aquesta visita del líder catòlic, prevista per al dijous 4 de juny a les 19.00 h a la plaça Juan Goytisolo, al costat del Museu Reina Sofia de Madrid.
A la presentació de les reivindicacions al Congrés dels Diputats hi han assistit desenes d’activistes, membres de les diferents organitzacions signants del manifest, que han acompanyat els seus representants amb pancartes i proclames a les portes del Parlament.
Després de la roda de premsa, les diputades de Podemos Martina Velarde i Noemí Santana s’han reunit amb les persones que han presentat el manifest i els han comunicat que cap diputada de Podemos assistirà a la sessió especial de les Corts. D’aquesta manera, ja són dues les formacions polítiques que s’han adherit a les reivindicacions de les associacions laïcistes.
Les demandes plantejades avui al Congrés ja han tingut un ampli ressò mediàtic en mitjans estatals i generalistes, que recullen tant la crida al boicot parlamentari com l’exigència de derogar els Acords amb la Santa Seu. Entre altres informacions, es poden consultar les cròniques i notícies següents:
Europa Laica és una associació laïcista. Els objectius del laïcisme són la defensa i la promoció de l’Estat laic i del dret a la llibertat de consciència en condicions d’igualtat, sigui quina sigui l’opció de consciència, les creences o les conviccions. La llibertat de consciència és la característica més específica de la dignitat humana. Constitueix el primer dret humà, ja que en ella es fonamenten drets humans fonamentals com les llibertats de pensament, d’informació i d’expressió.
