Ivan Montemayor: “Policía, Tribunal y cárcel”. Icaria Barcelona 2026
A Memòria del Futur ens podem vanagloriar que tenim col·laboradors que tenen tal nivell que escriuen llibres. Aquest és el cas del jove intel·lectual, el doctor Ivan Montemayor, que està sempre prop de les idees i les reivindicacions en les quals participa molt activament. És un exemple d’intel·lectual compromès.
Si ets un militant d’esquerres i llegeixes aquest llibre t’obligues a fer-te unes preguntes que normalment no et fas. Les esquerres reflexionem poc sobre la policia, els jutges i la presó. Semblen com a instruments que provenen de la nit dels temps i que, per tant, perviuran sempre igual en el futur. Conservadorisme indeleble en vena.
Ens podem preguntar, sempre hi ha hagut policia? La resposta és que no. Sorprenent. La consegüent afirmació és, si abans no hi havia policia, podríem imaginar-nos un futur sense policia? Realment l’existència de policia és un fet relativament recent.
Quan pensem en els jutges, quasi mai ho analitzem com el que són, un instrument del capitalisme per a mantindre el principi de propietat i per a contindre qualsevol vel·leïtat de qüestionar als rics. Realment és la seua funció. És més fàcil detectar-ho a Espanya ara ja que tenim multitud d’exemples cada dia. Veiem com els jutges acaben arxivant tots els casos de corrupció i quan no poden, aconsegueixen que no siguen condemnats mai els caps del PP. Les desenes de judicis contra la corrupció del PP s’acaben arxivant a la sala penal del Tribunal Suprem, que són un grapat de jutges, sempre els mateixos, que igual serveixen per a condemnar a independentistes, per a protegir els polítics i policies de les acusacions falses contra Podemos o per a arxivar totes les causes contra el PP. Fins i tot en el cas que tinguem gravacions on els dirigents del PP l’expliquen clarament i que hem sentit tots.
Tampoc és freqüent que les esquerres debaten sobre les presons. I encara que puga semblar sorprenent fa relativament poc temps que existeixen presons. També sorprèn preguntar-nos per què hi ha països que tenen molts presos i molts altres menys. La resposta que donen els mitjans és que hi ha molts delinqüents, la nostra resposta és que hi ha moltes desigualtats. Perquè en una ciutat del Canadà hi ha pocs delinqüents i al costat en una ciutat dels EUA n’hi ha molts? El quid de la qüestió és que al Canadà hi ha moltes menys desigualtats que als EUA.
Podem imaginar-nos una societat sense presons? A mi em sembla un debat interessant molt semblant al moviment denominat antipsiquiatria dels anys seixanta que plantejaven tancar tots els psiquiàtrics. No puc ara estendre’m, però semblava una utopia impossible. La veritat és que ja no existeixen. Què ha canviat? Evidentment, un millor coneixement de les ciències que estudien la ment, però sobretot ha canviat la nostra mirada: ja no hi ha bojos, hi ha persones que pateixen problemes mentals. I també ha ajudat eliminar una mirada misògina i criminal contra les dones.
Us posaré un exemple de qui acaba al final a les presons. Carme Forcadell va estar presa quasi quatre anys, per ser la Presidenta del Parlament de Catalunya i pretendre que la gent votarà. Una cosa que van fer tranquil·lament a Escòcia i al Canadà. Ací si vols votar contra el rei és distint. Bé, em va explicar que a la presó la immensa majoria de les dones eren pobres, molt pobres. Tan pobres que algunes no haurien de ser allí, però no tenien accés als coneixements, ni a un advocat, que una vegada complida la pena reclamaren la seua excarceració. Un dia va entrar una delinqüent financera. Aquella dona havia robat més diners que totes les dones de la presó juntes. Tenia un bon advocat, al cap de quaranta-huit hores estava fora.
L’esquerra ha d’estudiar i debatre sobre aquestes qüestions que són incòmodes i no deixar-se arrossegar sobre prejudicis interessats de la dreta i tremendament falsos. Que no és fàcil, clar, però amics qui ha dit que ser d’esquerres és fàcil.
Llegiu el llibre del nostre amic Ivan Montemayor i se us obrirà un ventall de preguntes insospitades.
