Aquests dies hi ha extraordinàries mobilitzacions de mestres a Madrid, Catalunya, País Valencià i Aragó. (Utilitze mestre per a denominar a mestres professors i tot el personal que fa funcionar des de les escoles bressol fins a la universitat)
Crec que estem davant un fenomen d’una dimensió com mai en els quaranta anys de democràcia. Més enllà de l’anàlisi dels casos concrets i de les reivindicacions que en cada espai geogràfic té les seues característiques pròpies, crec que existeix un patró, una regla general. Els mestres ens estan dient com el canari en la mina que comença a veure que el monòxid de carboni o el metà aguaiten i que el perill és la mort. Aquestes reivindicacions són el cant desesperat d’uns treballadors que veuen com es degrada un servei essencial per a la societat i per a la pròpia democràcia.
Intentarem desentranyar aquestes reivindicacions. El que ens diuen al meu parer és que el neoliberalisme i les limitacions de l’Estat del Benestar està explotant. La idea neoliberal que amb menys es pot fer més, és una bogeria.
Massa anys en què un policia cobra més que un mestre com a declaració de principis d’un món caduc. Massa anys en què l’educació s’ha abandonat. Hi ha barracons, ràtios en les classes inacceptables i burocràcia inútil que ofega. A més, hi ha una falta de respecte de la societat, dels poders públics i dels pares cap als mestres.
Cal tornar a pensar en com posar impostos als rics i a les grans empreses per a dotar a les escoles dels mestres necessaris. La societat atribueix a les escoles tots els mals que pateix, però és incapaç de dotar-li dels mitjans necessaris. Cal abandonar d’una vegada per sempre el neoliberalisme i exigir diners i compromisos polítics en els pressupostos. Menys lleis i més recursos.
Aquest és un avís molt seriós, som a temps. Però no és indefinit. Cal donar suport a aquestes lluites. Que algunes són molestes per a les famílies? Clar, el dret a vaga està pensat bàsicament per a molestar i amb això que les autoritats facen alguna cosa quan les paraules i els arguments sembla que no serveixen.
