Aquest dilluns es commemorava l’assalt al Palacio de la Moneda de la presidència de la República xilena presidida pel gran dirigent socialista Salvador Allende.
Els feixistes amb l’execrable militar Augusto Pinochet i recolzat per l’administració nord americana van assassinar a més 1.200 persones, en van empresonar 280.000 i en van causar l’exili de 200.000, moltes d’elles torturades de forma salvatge i altres narcotitzades i tirades al mar des de avions per no deixar rastre.
Allende no va voler fugir amb un avió ofert per Pinochet que alhora havia ordenat abatre’l.
Us deixem el darrer discurs de Salvador Allende molt poc abans de morir.
Honor i glòria a Salvador Allende.
“Aquesta serà segurament l’última oportunitat en què em pot dirigir a vostès. La Força Aèria ha bombardejat les torres de Ràdio Portals i Ràdio Corporació.
Les meues paraules no tenen amargor, sinó decepció, i seran elles el càstig moral per als quals han traït el jurament que van fer… soldats de Xile, comandants en cap titulars, l’almirall Merino que s’ha autodesignat, més el senyor Mendoza, general rèptil… que només ahir manifestara la seua fidelitat i lleialtat al govern, també s’ha nominat director general de Carabiners.
Davant aquests fets, només em cal dir-li als treballadors: Jo no renunciaré! Col·locat en un trànsit històric, pagaré amb la meua vida la lleialtat del poble. I els dic que tinc la certesa que la llavor que entregàrem a la consciència digna de milers i milers de xilens, no podrà ser segada definitivament.
Tenen la força, podran avassallar-nos, però no es detenen els processos socials ni amb el crim… ni amb la força. La història és nostra i la fan els pobles.
Treballadors de la meua pàtria: Vull agrair-los la lleialtat que sempre van tindre, la confiança que van depositar en un home que només va ser intèrpret de grans anhels de justícia, que va obstinar la seua paraula que respectaria la Constitució i la llei i així ho va fer. En aquest moment definitiu, l’últim en què jo puga dirigir-me a vostès. vull que aprofiten la lliçó. El capital forà, l’imperialisme, unit a la reacció, va crear el clima perquè les Forces Armades trencaren la seua tradició, la que els ensenyara Schneider i que reafirmara el comandant Araya, víctimes del mateix sector social que hui serà a les seues cases, esperant amb mà aliena reconquerir el poder per a continuar defensant els seus latifundis i els seus privilegis.
Em dirigisc, sobretot, a la modesta dona de la nostra terra, a la llauradora que va creure en nosaltres; a l’obrera que va treballar més, a la mare que va saber de la nostra preocupació pels xiquets. Em dirigisc als professionals de la pàtria, als professionals patriotes, als quals fa dies van estar treballant contra la sedició afavorida pels Col·legis professionals, col·legis de classe per a defensar també els avantatges que una societat capitalista dona a uns pocs. Em dirigisc a la joventut, a aquells que van cantar, van entregar la seua alegria i el seu esperit de lluita. Em dirigisc a l’home de Xile, a l’obrer, al llaurador, a l’intel·lectual, a aquells que seran perseguits… perquè al nostre país el feixisme ja va estar fa moltes hores present en els atemptats terroristes, volant els ponts, tallant la línia fèrria, destruint els oleoductes i els gasoductes, enfront del silenci dels quals tenien l’obligació de conducta: estaven compromesos. La història els jutjarà.
Segurament Ràdio Magallanes serà callada i el metall tranquil de la meua veu no arribarà a vostès. No importa, ho continuaran sentint. Sempre estaré al costat de vostès. Almenys, el meu record serà el d’un home digne que va ser lleial a la lleialtat dels treballadors.
El poble ha de defensar-se, però no sacrificar-se. El poble no ha de deixar-se arrasar ni crivellar, però tampoc pot humiliar-se.
Treballadors de la meua pàtria: tinc fe a Xile i el seu destí. Superaran altres homes aquest moment gris i amarg, on la traïció pretén imposar-se. Seguisquen vostès sabent que, molt més d’hora que tard, de nou obriran les grans alberedes per on passe l’home lliure per a construir una societat millor.
Visca Xile! Visca el poble! Visquen els treballadors!
Aquestes són les meues últimes paraules i tinc la certesa que el meu sacrifici no serà en va. Tinc la certesa que, almenys, hi haurà una lliçó moral que castigarà la traïció, la covardia i la traïció.”
Salvador Allende
