(Un espai d’entrevista que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.)
Dimecres. 20:30h. Manises 39.50084526530197, -0.4786509279620589
Dediquem aquesta entrevista a un referent del moviment veïnal i una persona clau per al local de la Fundació Moviment Ciutadà a Manises. Estem amb Manolo Vicente Tornero.
Per a moltes de les persones vinculades al moviment a València eres eixa persona que en totes les trobades a Manises ens ajudes amb la intendència i fas possible que totes les activitats tinguen eixe moment de germanor al voltant d’una taula. A més, algunes coneixem la teua militància sindical, com vau començar l’activitat en el barri, les eixides del Club de Muntanya…, però ara que tinc l’oportunitat, ens podries comptar una mica més dels teus inicis militants?
Vaig començar, més o menys a la fi de 1960, a militar a la fàbrica on treballava ELCANO de Drassanes, reivindicant millors condicions de treball i salarials. En el temps lliure estudiava i visitava el Barri San Francisco de Manises on reivindicàvem juntament amb altres companys coses tan elementals com clavegueram i asfaltat de la zona. A més, en eixa època, formava part d’un grup de joves que ens relacionàvem a través d’un teleclub i una associació de muntanyisme.
Al cap de poc temps vaig formar part d’un col·lectiu amb ideologia socialista autogestionària on repartim una revista anomenada el Talp Obrer l’objectiu del qual com a organització no sols era acabar amb el franquisme sinó també canviar el mode de producció capitalista al socialisme autogestionari.
Et faig una pregunta difícil, amb tota la teua experiència, quin creus que ha sigut el projecte més significatiu en el qual has participat?
En el terreny laboral totes les lluites que hem impulsat en el Sector Naval, creant el sindicat CAT i desenvolupant una consciència de classe que tant falta hui.
En el Barri, el més significatiu ha sigut haver col·laborat amb l’Associació de Veïns en el procés de construcció de la Fundació Moviment Ciutadà i també l’impuls donat al Club de Muntanya.
El Club de Muntanya de Manises compleix 50 anys aquest 2025, quin penses que ha sigut la clau per a estar actius tot aquest temps?
Comencem eixint a la muntanya a principis dels 70, en grup, dones i homes junts, difícil en aquella època també amb els xiquets i adolescents del barri. Anàvem amb autobús a la platja, a la neu, legalitzem l’associació a principis de 1975.
Durant aquests 50 anys hem passat per diferents etapes, algunes de poca activitat i altres de més. Hem sabut adaptar-nos a les circumstàncies i evolucionar. La clau, tal vegada, haja sigut encertar en el què fer a cada moment, potenciant activitats diverses, alta muntanya, acampada amb joves, activitats de fi de curs, campaments, nit de pijames, acampades de dones, senderisme, bici de muntanya… a cada moment haver sabut reforçar la realitat que tenia més força.
Quantes persones participen del Club? Com us organitzeu?
Actualment el Club de Muntanya de Manises té 230 persones sòcies i una directiva de 17 persones. Les reunions de directiva són setmanals.
Des del Club s’organitzen senderes i eixides amb bici de muntanya, a més comptem amb un equip de persones que preparen i proposen activitats que ens permeten seguir connectat amb la gent.
En perspectiva, creus que hi ha hagut un canvi en la manera d’organitzar-se en tots aquests anys?
Crec que no hi ha hagut grans canvis en la manera de fer les coses, la qual cosa si que han anat canviant les persones en funció de la seua situació familiar. Pel Club han passat desenes de persones i la immensa majoria d’una manera satisfactòria, s’han generat grans amistats.
Ens continuem organitzant com sempre, reunió setmanal i repartiment de tasques.
Sabem que moltes vegades ens costa treballar en equip, com penses que es pot aprofitar les potencialitats de cada persona per a fer que els projectes avancen?
Una de les coses que ens ha funcionat en el Club ha sigut respectar les capacitats individuals de cada persona i animar a les persones menys segures a desenvolupar els seus projectes. En el Club hi ha persones que posen el seu cotxe a disposició, que cuinen, que preparen reunions, busquen rutes amb bici o senderes, gestionen subvencions,… Tot treball sempre és respectat i valorat.
A més, eres patró de la Fundació Moviment Ciutadà quin creus que és el major repte que té l’entitat en aquest moment?
Crec que ha costat definir el projecte de la Fundació. Es va confondre al principi amb què anava a ser qui impulsara tots els projectes del local que tenim a Manises. Després de moltes converses s’ha anat deixant més clar que la funció de la Fundació és possibilitar i consolidar un espai on cada grup o associació puga dur a terme els seus objectius.
És difícil harmonitzar la convivència de quasi mil persones i de més de 9 associacions que utilitzen de manera habitual l’espai de la Fundació a Manises, però s’està aconseguint.
Tenim un repte entre mans que és la consolidació de la solvència econòmica de la Fundació, però, tal vegada, és un repte major el que totes les persones que integrem aquest espai entenguem la necessitat de conservar-lo i fer-lo més gran.
Gràcies Manolo.
