(Un espai d’entrevista que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.)
Divendres. 15:30h. Torrent 39.4353359213134, -0.46248746411462804
Aquesta vegada ens centrem en una comarca que ha patit en els últims mesos de manera especial. Estem amb Laura A. Juan Díez, una persona implicada en la millora del territori valencià i treballadora de la Fundació Horta Sud. Gràcies Laura per acceptar aquesta entrevista, ens pots contar un poc la teua trajectòria laboral i militant?
Primer, vaig estudiar Ciències Polítiques, soc Politòloga, en la Universitat de València. Després vaig fer el Màster en Anàlisi Polític en la Universitat Complutense de Madrid i vaig combinar l’últim curs amb les pràctiques extracurriculars en el Servei de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Quart de Poblet. Per a mi aquesta experiència va ser la primera toma de contacte amb el món de les associacions des del punt de vista laboral. Jo ja formava part d’associacions del poble, però en aquesta ocasió podia tindre consciència del teixit associatiu del poble des d’un vessant més global. Ara, aquest aspecte és fonamental per al treball que desenvolupe.
Després de les pràctiques i en acabar la carrera vaig tindre una beca de postgrau també en l’Ajuntament de Quart de Poblet en la regidoria de Govern Obert des del 2012 al 2016, vaig estar quatre anys. Era una visió en alguns punts contraposada a l’anterior, passàvem de parlar de participació entesa com a societat civil organitzada a parlar de participació, transparència, col·laboració entre ciutadania i administració pública, però des d’un punt de vista individualista. Aleshores, confrontar aquestes dos visions crec que ha sigut molt important per aprendre molt i entendre el món.
La meua part activista ve ara, forme part de vàries associacions de l’àmbit musical. Soc de la Banda d’Almàssera, que és on visc i on la meua filla estudia música. També soc sòcia de la Banda de Música l’Amistat de Quart de Poblet que és la banda dels meus arrels, la meua família és tota de la banda i és on jo tinc el sentiment de pertinença més fort. També estic en l’AMPA del cole de la meua filla d’una manera menys activa, però sóc sòcia, i sobre tot estic molt vinculada a l’Orfeó Veus Juntes de Quart de Poblet, al Cor, on vaig estar en directiva com a vicepresidenta entre 2013 i 2015 i ara mateix he tornat a la directiva com a tresorera des de fa un any i mig.
Què creus que t’ha aportat aquest tipus d’experiències?
En vaig centrar primer en el que va significar estar dins d’una directiva. Per a mi va ser una experiència molt enriquidora, vaig aprendre molt: Tenia 26 anys, prou jove i em va suposar fer un pas endavant. És un aprenentatge perquè assumeixes responsabilitats i et compromets amb la resta de la junta i de cara a la resta de l’associació. Aprens a gestionar expectatives pròpies i del grup, aprens a gestionar conflictes, a parlar en públic, a treballar en equip, a escoltar. Escoltar d’una manera diferent, no és el mateix escoltar a una persona que et diu alguna cosa que escoltar com està el sentir de l’assemblea. Recomane a tota persona de l’associació que es fique en directiva perquè et canvia la visió del que passa i del que som.
En general, estar en l’Orfeó per a mi és molt important, és la meua família, és un sentiment de pertinença, de formar part del grup, quan estic allí sé que soc una més, és un espai segur, compartim els mateixos interessos, fem xarxa.
La meua associació canta, nosaltres diem sempre una cosa i és que al final les respiracions s’acompassen i fins i tot els cors bateguen al mateix temps i això és una cosa que se sent, és una energia que no es pot explicar, s’ha de viure. Es creen uns vincles especials entre les persones, nosaltres som un grup molt divers, però que quan cantem junts som un. Recomane a tot el món que participe en un cor, és superbonic, el meu lema és: “No sense el meu cor.”
El 29 de novembre la comarca Horta Sud de manera especial va patir els efectes de la DANA. Des de la Fundació Horta Sud, heu fet un treball enorme, reconegut i públic, deixem per ací l’enllaç a la vostra web https://fundaciohortasud.org/campanya-sera-horta-sud/ on contextualitzeu la situació viscuda. Què penses que és el més important que t’ha ajudat a continuar amb el cap centrat?
He de dir que no sempre hem tingut el cap centrat, com totes hem patit aquest trauma col·lectiu i emocionalment ha sigut una muntanya russa.
Sí que identifique algunes coses que a mi m’han ajudat.
La primera és el suport de totes les persones que de manera voluntària s’han sumat a l’equip de la Fundació Horta Sud, i ens han ajudat. En un primer moment la magnitud era tan gran, i el bloqueig i l’impacte tan gran que sense l’ajuda de totes aquestes persones no haguérem fet ni la meitat de la meitat del que hem aconseguit, per això estem superagraïdes i per a mi ha sigut clau.
Un altre punt que identifique, és el treball en equip, som un equip tècnic que ens coneguem perquè treballem juntes des de fa molt de temps, som prou complementaris, ens respectem i treballem bé junts, tenim confiança, ens podíem trucar al final del dia per a preguntar com estaves i com t’havia anat el dia, això també ha sigut un punt fort.
La tercera clau que identifique és la confiança en el propi projecte de la Fundació i en la Fundació en sí. El saber que l’entitat per si mateixa aporta a la comunitat, la seguretat de les seues arrels. La Fundació Horta Sud és una fundació comunitària amb 52 anys d’història, que la seua raó de ser ha sigut la de donar suport al teixit associatiu, enfortir a la comunitat i en un moment de crisi com el que hem viscut, s’ha reafirmat el seu paper. Ha sigut com un faro. Què és el que hem de fer?, doncs hem de continuar fent el que portem fent aquests 52 anys. No cal inventar la roda, el que havíem de fer era enfortir a la comunitat, detectar necessitats, donar suport a les associacions en el que necessiten, quan elles necessiten i com necessiten. Fer-lo amb calma i bé, i més en aquest context de caos en el que hem viscut i patit, donava molta tranquil·litat saber que la nostra funció era la de sempre, acompanyar al moviment associatiu.
En aquest “sálvese quien pueda”, en aquest escenari horrorós i mediàtic que hem viscut, la forma de centrar-se ha sigut aquesta, pensar a arribar a totes les associacions, sense discriminació de cap tipus, amb calma, sense precipitació, quan elles diguen i com elles diguen. Això pense que ha ajudat molt a l’equip a mantindre la calma i a treballar amb el cap centrat.
Ja ens has anat dient coses, però podries resumir la millor fortalesa que penses que teniu com equip?
Estic contenta i orgullosa de formar part d’aquest equip. Com he dit abans, treballem molt bé junts, sabem quals són els nostres punts forts i també les nostres debilitats com a persones, i a més hem sigut un equip en els que els moments de conflicte i tensió sempre s’han resolt amb diàleg o de manera molt amable. Som un equip que ens estimem, que ens tractem com a persones.
Som un equip divers, amb diferents edats i capacitats, som multifuncionals, estem preparades per a tot, si cal muntar una exposició es fa, si cal anar a fer una visita doncs la fem, si cal pensar i escriure documents no hi ha problema. Estem disposades a tot, som persones compromeses amb la missió de la Fundació i això va per davant. Crec que no podríem fer el nostre treball si no tinguérem aquesta confiança en la Fundació i no ens comprometérem a formar part d’ella.
També un punt superimportant de l’equip és el director de la Fundació Horta Sud, Julio Huerta, que és una persona que té molt clar cap a on anar, i que gestiona molt bé a l’equip, ens ajuda molt, fa d’amalgama del grup.
Fa temps que des de la distància, estic al vostre costat i una cosa que us identifica és el vostre llenguatge amable, la vostra manera de generar confiança i d’escoltar, com penses que tot això ajuda en la millora del territori?
Pense que tot això és un dels seus valors afegits a la Fundació. Valors més vinculats al feminisme, en contraposició al poder, a l’individualisme i a la força. Les cures, l’amabilitat, el tractar-se bé són valors que predominen en la forma de fer de la Fundació. Això és clau, perquè genera confiança, i la confiança en una relació és un dels pilars bàsics. Sense confiança no pot haver-hi relació.
Crec que és molt important, que ara que s’ha demostrat que la Fundació en aquest 52 anys ha cultivat unes relacions molt bones i molt sanes amb la comunitat Horta Sud i més enllà, ara eixes relacions estan fructificant i en el moment de crisi i necessitat com ara en la gestió de la DANA estem rebent tants i tants suports de tantíssimes persones i entitats que confien en nosaltres i canalitzen la seua ajuda en la reconstrucció de la comarca a través de la Fundació Horta Sud.
La confiança és d’anada i tornada, la confiança es té, però també es dóna, és important confiar en les associacions i en les persones. Últimament, el llenguatge i la forma de tractar a les associacions des de l’administració pública xoca amb això. Hi ha massa burocràcia, massa agressivitat, cal demostrar constantment que les associacions no estan fent les coses malament, tot és farragós. Front a això la Fundació té el convenciment de tot el contrari, facilitar la vida i confiar que el què pretenen les associacions és millorar el nostre entorn i la nostra vida, i viure de la millora manera possible.
En aquest sentit, un dels problemes que veig als nostres municipis és la pèrdua de l’afecte i de la confiança en les institucions públiques i que si poc quedava, la gestió de la DANA ho ha acabat de rematar. Crec que hi ha una relació molt estreta entre el tractar-se bé, escoltar-se i generar confiança en la recuperació de l’afecte. Pense que recuperar aquest afecte amb les institucions públiques és clau per a poder millorar els nostres barris i passa primer per la confiança.
Per anar acabant, com t’agradaria vore la comarca d’aquí a 5 anys?
M’encanta l’acotament temporal que planteja la pregunta, perquè és suficientment ampli com per a donar un marge al treball de reconstrucció i de proposta de millora, però tampoc és tan ampli com per a fer-te somiar i no ser realista. M’agradaria vore una comarca que recupere la confiança en l’Estat i torne a dir que això és el major perill d’aquest moment. La desconfiança en tot és un camp de cultiu per a moltes coses que no volem. M’agradaria que la comarca estiguera sanada, que confiara a nivell social i una comarca que haja sabut partir d’aquesta catàstrofe per a convertir-lo tot el viscut en una oportunitat de millora i de transformació. M’agradaria que d’ací a 5 anys pogueren dir que hi ha connexió entre els vint municipis de l’Horta Sud, connexió de transport accessible, que hi haguera més espais verds, que hi haguera més espais comunitaris, una comarca on el teixit associatiu isca més fort. Una comarca que aprofite tot el seu potencial econòmic, social i mediambiental. Sé que és molt genèric però, per què no somiar un poc.
Gràcies Laura, A ti per donar-me l’oportunitat d’estar en aquest mitjà
