Rebutgem la violència, ens adherim a la legitimitat internacional i rebutgem les pràctiques relacionades amb matar civils o abusar d’ells en tots dos costats perquè violen la moral, la religió i el dret internacional. La resistència pacífica és la manera d’aconseguir els nostres objectius nacionals.
Mahmoud Abbas, president de l’Autoritat Palestina.
En l’actual conflicte entre Israel i Palestina es funciona en general amb la memòria del peix. Si s’analitza el conflicte només des de l’atac d’Hamàs tot sembla estrany, incomprensible. Josep Fontana l’historiador marxista, deia dels conflictes en general, que els poderosos el que fan és amagar la situació d’opressió dels febles i quan aquests responen, apareixen com sense sentit, sense motiu. Com si fossin respostes d’un boig.
D’entrada cal dir que hi ha un combat amb l’ús de les paraules. Els palestins apareixen com a terroristes, en canvi els israelites són persones democràtiques que es defensen i que “abaten” terroristes. No us deixeu enganyar.
Hamàs és una organització integrista religiosa finançada per la dictadura teocràtica de l’Iran que assassina noies per no voler portar el vel. De fet, en els seus inicis Hamàs va ser finançat per l’Estat profund d’Israel quan volien acabar amb Fatah i molt especialment amb Yaser Arafat. Una organització i un líder que eren socialistes i laics. De fet, era una organització consultora de la Internacional Socialista. Per què van voler acabar amb Arafat? Pel mateix que volien acabar amb el govern socialista de l’Afganistan on la CIA va finançar a Al-Qaeda. A més, Arafat va morir en circumstàncies inquietants. El Kefieb, és el símbol de Fatah, era el tradicional mocador dels pagesos palestins i símbol del socialisme laic palestí que tots en un moment de la nostra vida hem portat.
Ara en l’Estat d’Israel mana un govern d’extrema dreta amb un primer ministre corrupte: Benjamin Netanyahu que vol imposar un govern de jutges ultrareaccionaris fet que ha generat protestes massives. L’Estat d’Israel no compleix les resolucions de l’ONU ni els acords de Pau. Ha robat el territori de Palestina i els ha deixat als seus legítims propietaris dos espais molt reduïts Cisjordània i Gaza. Han omplert il·legalment de colons el territori que ocupen. Gaza és un autèntic camp de concentració de dimensions colossals.
Quan Von der Leyen en nom de la UE diu que Israel té el dret a l’autodefensa, està mentint. Haurien d’exigir el compliment de les resolucions de l’ONU i no haguéssim arribat fins aquí. Tampoc és cert que hi hagi una guerra. Hi ha un país amb un dels millors exèrcits del món, Israel, i de l’altre costat no hi ha ni un tanc, ni un avió, ni un exèrcit regular. Llavors de què estem parlant?
Israel ha realitzat durant tots aquests anys una enorme neteja ètnica, deixant als legítims propietaris del territori només una petitíssima part. 2,3 milions de Palestins viuen a Gaza un petit espai que funciona com la presó més gran del món, un apartheid, com el denominen les institucions internacionals.
El ministre de Defensa d’Israel, Yoav Gallant va dir en roda de premsa: “Vaig ordenar un setge total sobre la Franja de Gaza. No hi haurà electricitat, ni aliments, ni gas, tot està tancat. Estem lluitant contra animals humans i actuem en conseqüència”. Dir “animals humans” als palestins posa els pèls de punta i s’assembla massa a quan els nazis, deshumanitzaven als jueus i els deien rates. En 2020, el relator especial de l’ONU per a Palestina ja va denunciar que el bloqueig de Gaza representa un crim de guerra. Quan sentiu que Israel ha enviat un míssil, alguns amb napalm, a unes instal·lacions d’Hamàs, heu d’imaginar quatre blocs de pisos fulminats, habitats per famílies i centenars de morts. Les escoles que han estat llocs de refugi a les mans de l’ONU, ara l’exèrcit israelià ha començat per bombardejar-les. El senyal: no hi ha escapatòria ni per als nens.
Quan es tanca tot espai a l’esperança, quan no hi ha futur, és quan comença Hamàs. I qui no té res a perdre i se sumeix en la desesperació pot llançar-se a qualsevol cosa.
Avís per a navegants, aquesta revista laica i d’esquerres seria prohibida per Hamàs i per Benjamin Netanyahu. Però abans de res cal tenir una visió informada i crítica del món i a favor dels més febles.
Va haver-hi un temps en què els jueus en Palestina feien actes terroristes contra el colonitzador Britànic. Menájem Beguin, primer ministre d’Israel en 1977, el 22 de juliol de 1946 participa en un atemptat terrorista a l’hotel King David, seu de l’administració colonial britànica, amb el resultat de 91 morts. La memòria és curta. Anys més tard Beguin va rebre el premi Nobel de la Pau.
Quins temps aquells en què l’Estat d’Israel hi havia quibuts socialistes i el govern era obertament prosoviètic!
Les causes venen des de lluny i les víctimes ara són els palestins. Estem a les portes de l’abisme.
