El passat 19 d’abril va morir Ezequiel Ander Egg. Vam llegir la seua “Metodologia y práctica de la animación sociocultural” a la fi dels huitanta quan en la Federación de Casas de Joventud de Saragossa s’estudiava el seu text sobre la intervenció social. Ander Egg, va definir l’animació com: “Un conjunt de tècniques socials que basades en una pedagogia participativa, té per finalitat promoure pràctiques i activitats voluntàries en el si d’una comunitat determinada”. Enteníem, com a xavals que érem, que les paraules de l’argentí bastarien per a encaminar-nos cap a la democràcia cultural, cap a l’organització social de les masses, que, participant, s’empoderarien i farien madurar a les generacions futures.
I no va ser d’una altra forma. La seua teoria va il·luminar la nostra pràctica: La Quíntuple Estructura. Ander Egg es va traduir en equips de voluntaris, en grups estables d’activitat, en cursos que atragueren nous participants, en activitats de difusió que visibilitzaren la nova cultura, en publicitat que experimentés amb nous llenguatges, en …
Imagen: Cortesia. Publicada a TN8
En les seues pàgines també va establir el perfil de l’animador sociocultural, un credo del qual no convé separar-se: vocació de servei, confiança que la gent pot fer-se protagonista de la seua promoció cultural, habilitat per a motivar, do de gents, maduresa emocional, ser realista en l’acció i posseir capacitat per a establir una estratègia.
Anys més tard de convertir-se en un mite per a nosaltres, es va produir la trobada amb ell. El Movimiento Laico y Progresista de Aragón el va convidar un mes de gener per a participar en diverses activitats. No recorde amb claredat aquells dies, però sí la seua presència en el Dia Escolar per la Pau i un viatge des de Saragossa a Torrellas en microbús, per a ensenyar-li a ell i als seus acompanyants el Centro de Formación La Nave: la casa on s’acollien els seus ensenyaments.
Llavors no ho vam saber: no tornaríem a coincidir. Encara hui guarde el seu llibre. L’última vegada que el vaig comprar va ser fa només quatre anys, en plena pandèmia. Vaig adquirir l’edició de 1981 per a no oblidar, per
a comprovar que continua vigent, que el que perdura és el compromís i la vocació de servei.
Gràcies, Ezequiel. Seguiràs en el nostre ideari.
BIBLIOGRAFIA
Ander Egg, E. (1983). Metodología y práctica de la animación sociocultural. Madrid: Ed. Marsiega.
Palacios, J.L. (2003, junio). Manual para responsables de juventud despistados. Unión General de Trabajadores de Aragón. Zaragoza.
