Otros posibles pensamientos desde debajo de la tierra

31/03/2023

Abajo. Enterrada. Puedo oír
risas leves y pasos; la estridencia
del cristal y el acero

los invasores de quienes tenían
el bosque por refugio
y el fuego por terror y algo sagrado

los herederos, los que levantaron
frágiles estructuras.

Mi corazón enterrado por décadas
de pensamientos anteriores, reza todavía

Ah derriba este orgullo de cristal, babilonia
cimentada sin fuego, a través del subsuelo
reza a mi inexpresivo fósil Dios.

Pero se quedan. Extinguida. Siento
desprecio y, sin embargo, pena: lo que los huesos
de los grandes reptiles

desintegrados por algo
(digamos por el
clima) fuera del ámbito
que su simple sentido
de lo que era bueno les trazaba

sentían cuando eran
perseguidos, enterrada entre los suaves inmorales
insensibles mamíferos deshechos.

Versió de Lídia Taillefer i Álvaro García

Margaret Atwood. Poeta, novel·lista, guionista i crítica literària canadenca nascuda a Ottawa en 1939.

XII Trobades Transfrontereres de la Memòria Històrica, Democràtica i Antifeixista, 2023

Casa de la Vida Associativa de  Villenueve-sud- Lot, 29 setembre de 2023 Salutació en nom de...

Pi i Margall: el dia 1er de maig

Poc s'ha destacat que a Espanya el primer a entonar el crit de «Guerra a la guerra!» va ser Pi i...

Cal votar, si no, ho lamentarem tots

És veritat que la gent d'esquerres som molt perepunyetes perquè el nostre natural esperit crític...

La reacció als avanços del feminisme

Sembla que no ens entenem, com si ens trobàrem en una renovada 'Torre de Babel'. I és que el...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad