A vegades m’és difícil seleccionar “la notícia del dia” (una espècie de joc quan llegeixo un periòdic) i hi ha dies molt més complicats que uns altres. Tot és/sembla important. Al final t’adones del biaix que imprimeixes quan et poses al dia.
Un exemple: el 13 de juliol llig en eldiario.es el caos de Vox i les seues dimissions (que han hagut de venir uns menors en pastera a tirar-los dels governs, a reflexionar), o la proposta de part del Front Popular francès de proposar a Huguette Bello com a candidata a primera ministra (“dona, d’un territori d’ultramar en l’oceà Índic, racialitzada, presidenta d’una comunitat que va arrabassar a la dreta en les urnes i entorn de la qual es reuneix tota l’esquerra local”, atrevida i sorprenent o només una proposta estratègica) o algun de les anàlisis sobre Biden i la seua campanya, interessant el de Robert Reig Els únics que poden fer que Biden es retire (unes eleccions que segur ens afecten).
Però la que elegisc aquesta vegada ha passat, segur, més desapercebuda: “Una aliança sindical “històrica” per a defensar a ‘Les sis de La Suïssa’: “No podem abaixar el cap” i no sols pel context (condemna a tres anys i mig de presó a sis sindicalistes, absolució, al mateix temps d’unes persones que han estat assetjant durant mesos a un vicepresident del Govern i a una ministra…) sinó per la “aliança” sindical: és dur que açò siga notícia. Quanta falta ens fa aquesta acceptació que són més les coses que ens uneixen que les que ens separen. Està bé que comencem a visualitzar-les. Els sindicats (sempre parlem de “els” sindicats, no de “el” sindicat, perquè és necessària la diversitat d’opinions, cadascun encaixem millor en una manera d’enfocar les solucions), el sindicats, dic, han desaparegut de les notícies, han desaparegut de la vida de molta gent (o els han desaparegut a base de lleis i mitjans de comunicació esbiaixats) i, per descomptat, de l’horitzó laboral de la joventut, no entren en la seva equació de projecte de futur. Organitzar-nos en totes les etapes i àmbits de la vida ha de ser la normalitat. I aliar-nos amb els altres organitzats, una necessitat.
