Vivim temps estranys. Massacres i genocidis: Gaza és l’epicentre, encara que no és l’únic forat negre. Negacionismo climàtic, auges de les dretes extremes i ocupació de governs —mitjançant les urnes, com va succeir amb l’ascens del feixisme i el nazisme fa un segle— per multimilionaris sense escrúpols, amos de les mineries i de les tecnològiques, que en nom d’un anarco-liberalisme-nihilisme (definició de Nicolás Sartorius), proclamen la fi de la democràcia social. Xarxes pervertides i mitjans de comunicació comprats/reconvertits, proclamant la bona nova: cal eliminar els impostos i els sindicats, tot això enarborant la bandera de la llibertat i del creacionisme com a nova ciència: cal asfixiar l’estat del benestar i extraure fins a l’última gota de combustible fòssil del Planeta. És el mercat amic en la seua màxima esplendor, i tot el sòl és urbanitzable. Coneixem de prop als seus autors intel·lectuals.
Em resistisc a tancar el mes de desembre amb semblant al·legat presidint l’última fulla del calendari. Per aquesta raó m’he atrevit a transcriure algunes de les reflexions que es van formular en una modesta jornada durant el mes de desembre en l’Espai memorial de La Model de Barcelona. Tancàvem una Jornada carregada de futur: Llocs de Memòria com a Espais de cultura, coneixement i Reconeixement. Al final d’aquest text trobareu més informació[i]. I les presentacions dels espais de memòria i de les conclusions. Cultura, coneixement i emocions.
Agraïments (no es perden la intervenció de la meua companya de taula Andrea Carrera) i algunes conclusions.
Primer. Tenim un potent fil conductor del moviment memorialista. Complim amb un compromís adquirit en la VI Trobada Estatal de Col·lectius de Memòria Històrica i de Víctimes del Franquisme, el 25 de maig a València. Però hui a Barcelona tampoc s’esgota el tema, aquesta és una cita més, per a reprendre impuls. Una acta notarial, un catàleg d’urgències per a traslladar al Ministeri i a la Secretària d’Estat de Memòria Democràtica.
Segon. Urgeix donar naturalesa jurídica als espais més significatius de l’arquitectura jurídica i repressiva del franquisme. “És un escàndol, una anomalia, una política erràtica, el fet de tindre deures pendents com la DGS, l’espai de Carabanchel o Via Laietana, que han de ser recordats i reconvertits en espais de memòria i de pedagogia contra la repressió i la tortura, en centres de defensa dels drets i valors humans”. També el deure de memòria interpel·la a la responsabilitat dels governs autonòmics, les diputacions i els ajuntaments. Així ho arreplega la Llei de Memòria Democràtica 20/2022. Com estem fent, mitjançant la convergència de diferents institucions i entitats, en aquesta exposició sobre Generacions TOP[ii], l’última generació, encara amb vida, que es va enfrontar a la dictadura en els anys 60 i 70.
Tercer. Necessitem una narrativa de l’esperança. Les nostres generacions i les que ens van precedir tampoc ho van tindre fàcil. Els qui militem per una societat més justa hem de fer nostra una màxima de les nostres memòries compartides o memòries creuades. Ens ho recorda Angela Davis: l’esperança ha de ser una disciplina militant. Imprescindible per a associar-la als somnis, lluites i anhels de les noves generacions. La defensa de la democràcia, sempre en construcció, i la seua connexió amb la defensa dels drets humans, hui qüestionats i violentats. Sobren raons. Milions de persones migrants (expulsades per la crisi climàtica, les guerres i els genocidis) són tractades com a vulgars delinqüents. Però també proliferen exemples de fraternitat i solidaritat, per damunt dels nacionalismes excloents agrupats sota la consigna del “Nosaltres primer”.
Quarta. Hi ha motius per a felicitar-nos i mantindre la flama de l’esperança. L’optimisme de la voluntat. El BOE del 25 de novembre arreplega l’expedient per a la incoació com a Lloc de memòria Democràtica l’Antiga Presó Provincial de Múrcia. Lligen l’informe d’obertura. Un al·legat enfront de la ignomínia i l’oblit. També és un testimoniatge pedagògic per a avançar veure el recorregut imprés de la Desbandá. El seu itinerari detallat, convertit en expedient en el BOE, i que serveix com a justificació de l’inventari de llocs de memòria “Èxode, persecució i massacre de la població civil entre Màlaga i Almeria al febrer de 1937”. Pas a pas i nom a nom.
Quinta. Necessitarem desenvolupar i perseverar en aquesta direcció, amb intel·ligència política, sumant noves voluntats per a convertir en acció política, i a tots els nivells, el deure i les polítiques públiques de memòria democràtica. Justament allò que volen erradicar els governs d’extrema dreta. No ho aconseguiran, així ens hem conjurat. Feliç 2025. Amb un mes de gener carregat de poesia, emocions i memòries en La Model de Barcelona[iii].
Article de Domènec Martínez García publicat originalment a https://nascutel49.com/2024/12/27/militar-en-la-esperanza-es-una-disciplina/ el 27/12/2024
[i] Jornadas 12. 12.2024
Gràcies a persones com Sergi Salame, de la nostra Associació (ACPEPF) que han sabut preservar aquests testimoniatges i poder ara divulgar-los i transmetre’ls.
Tambíén el meu agraïment a Jesús Rodríguez per les fotografies de la Jornada. Un lujazo!
[ii] https://expresospoliticsdelfranquisme.com/generacio-top/exposicio-generacions-top/
[iii] https://expresospoliticsdelfranquisme.com/generacio-top/programacio/