Primers dies de setembre. Tornada a la rutina. S’ha acabat l’estiu, i amb ell la majoria dels períodes vocacionals i amb eixos el trànsit massiu de turistes.
El turisme és l’invent del capitalisme per a robar-nos els salaris després del descompte patronal en les retribucions, llija’s salaris de merda.
En els anys 70 i 80 no existien vols “barats”. Viatjar era qüestió d’intrèpides que acceptaven recórrer Europa en expressos sense horaris fiables d’arribada. Com a molt, valents al volant amb mapes de carreteres en paper del grossor d’un tomo de la Larousse. Què dir del S.XI, en el qual el viatjant ho feia per una raó de pes i comprometia en ell part de la seua vida.
Ara, la gent se’n va a Bali a la platja. Passa deu hores d’avió per prendre un mojito a Punta Cana. Estan disposats a suplicar un taxi, a córrer per l’aeroport més carregats que un xerpa en el Dhaulagiri, a aguantar retards, pèrdues, cancel·lacions i cues d’embarcament; a lidiar amb el jet lag, a pagar pòlisses que no asseguren i a haver d’aguantar que et conten les vacances que no t’interessen per a poder contar les seues i semblar interessants.
Tot és un farcit de la vacuïtat vital. És el que volen les nostres oligarquies: gent desarrelada sense compromisos militants que consumisca els seus recursos, temps i energies en una activitat que genere lucres i desactive al personal. Així s’entén el coent que son les zones turístiques: records més lletjos que picar a un pare, menús típics congelats i ultraprocessats, franquícies universals, visites obligatòries al que cal vore del destí i massa, molta massa de penya.
Per alguna cosa servix llegir per plaer. Per evadir-te sense moure’t de casa. Amb una petjada ecològica pròxima a zero. Hui convé rellegir l’advertència que Melville deixà escrita en Moby Dick:
(…) a on conduix tota circunnavegació? Solament, i açò després d’innumerables perills, al punt de partida, on aquells que deixem arrere nostre en perfecta seguretat estaven en realitat sempre en front nostre”
Seguiu el seu consell i feu en vacances el que faig jo: no vos moveu i descanseu.
