La democràcia és un bé sempre jove

Ángela Abós, Catedràtica l’institut de Llengua i Literatura, ha ocupat multitud de càrrecs institucionals en l’Administració local, regional i estatal. Va ser Consellera d’Educació i Cultura (1994-1995) del Govern d’Aragó, anys en els quals es crearen un centenar de Cases de Joventut en Aragó. D’ella ha escrit Eloy Fernández Clemente: “Crec que no hi ha hagut una política aragonesa amb tant important haver en l’últim mig segle”.

Durant gairebé trenta anys vaig ser professora de Llengua i Literatura en batxillerat i vaig desenvolupar amb els meus alumnes la posada en escena de vint-i-dues obres de teatre. En el tribunal de les meues primeres oposicions hi hagué un fort desacord entre el president i un dels vocals – García Templado – sobre el contingut de la llista de les nostres representacions. En essència, el president discrepava que les autories – Lorca, Valle, Buero, O’Neil, Casona, etc, foren les més pròpies per a l’educació d’adolescents. Contràriament, l’altre catedràtic defensava que cap aspecte de l’art els ha de ser negat, tal com jo mateixa ho pensava en aquell moment i ho pense ara.

 

Hui, en completa i gloriosa democràcia, la política faria malament en oblidar que educar no és ensenyar ni instruir en coneiximents concrets, sinó ajudar als joves a concebre la vida com un tot compartit, on ningú és més que ningú.

La Cultura constituix un d’eixos valors als que tota persona té dret inalienable i, en especial, els joves, sempre en trànsit de construir el futur possible, diga’s amor, amistat, solidaritat, compromís, tolerància, acolliment del dèbil o del diferent.

Per als joves de qualsevol edat, l’amor abans que res: quan explicava als poetes, buscava, amb trucs de professor veterà, textos motivadors, dels que ara recorde dos en particular:

” Una querencia tengo por tu acento/ y una apetencia por tu compañía / y una dolencia de melancolía / por la ausencia de aire de tu viento “ ( Miguel Hernández) y este otro “españolito que vienes / al mundo / te guarde Dios / una de las dos Españas / ha de helarte el corazón”. (Antonio Machado).

Jo entrava en classe i, sense dir una sola paraula, escrivia eixos o altres textos en la pissarra i deixava passar una estona llarga en silenci. A continuació, demanava que alçaren la mà aquells o aquelles a qui el text els remoguera tant el sentiment passional com el pensament racional. Com que mai ho he contat públicament, vull dir ací i ara que quasi tot el que sé, m’ho ensenyaren ells.

L’article forma part del llibre “Asaltar los suelos”, on 71 activistes i representants socials reflexionen sobre el moviment juvenil en el 25 aniversari del MLPA.

Organitzem la solidaritat. Col·labora per ajudar a les persones afectades per la DANA

L’HORTA SUD NECESSITA AJUDA. La Fundació Horta Sud ha llançat una iniciativa crucial per a donar...

Votar mai ha sigut tan fàcil. Notes de societat 5

Aprofitant que no estem immersos en cap procés electoral que jo recorde, i podem reflexionar amb...

Sitges 2024: The Substance

Aquest any Martí Palau ha estat acreditat oficialment al Festival de Sitges com a crític de...

Arriazu: la vaca voladora que confirma a Darwin

El meu avi matern, alcalde a l'abril del trenta nou d'un llogaret en la serra de Gúdar, era un...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad