Estem tots al·lucinats pel que estem sentint des de fa unes hores sobre el comportament indecent de Julio Iglesias. És impressionant el que escoltem i llegim, ho és en si mateix, però és que a més Julio Iglesias encarnava el prototip d’home “seductor” i mite sexual espanyol i llatí. I conservador amic de José M. Aznar, Joan Carles I i el PP.
A més, assistim esbalaïts a veure les impressionants residències d’Iglesias, convertides ara en presons esgarrifoses. El relat de les treballadores és brutal. En primer lloc, no tenien ni contracte laboral i, en segon lloc, el tracte rebut era esclavista i neocolonial. Una vergonya. Una canallada.
En qüestió de poques hores, molt poques, les pantalles s’han omplit de vídeos gravats en diferents moments de la història, per diferents cadenes de televisió, amb accions de Julio Iglesias amb dones que s’assemblen molt al condemnat Luis Rubiales. No són escenes gravades amb mòbils, són escenes gravades per càmeres de televisió i emeses.
Què passava llavors? Ningú es va escandalitzar, ningú va posar una denúncia. Les van emetre sense repercussions.
L’única cosa positiva d’aquest assumpte és que es demostra que ha canviat la mirada col·lectiva sobre aquestes qüestions, que el feminisme triomfa malgrat tot.
El més increïble, si mirem retrospectivament, és que Julio Iglesias ens ho havia explicat a la cara, cantant als quatre vents. Centrem-nos. Cantava “Me gustan las mujeres, me gusta el vino. Y si tengo que olvidarlas, bebo y olvido”. Posar en el mateix nivell dones i vi, és per a necessitar sessions amb especialistes. Denota una distància estranya cap a les dones. No era veritat que “Amo a la vida y amo el amor”, estimava el sotmetiment i el terror.
Però ja la tornada ho deia a les clares “Soy un truhan, soy un señor”. De senyor res de res, però de “truhan” tot. Vegem que diu la Real Academia de la Lengua Española del significat de “truhan”. Dit d’una persona: Pocavergonya, que viu d’enganys i estafes. Ostres, ostres, ostres. Un sinònim de “truhan” és “Bribón”. Nom del vaixell de Juan Carlos I. No hi ha casualitats.
Però analitzem un poc una de les afirmacions que més s’han fet en les últimes hores: és que li agraden molt les dones. Un home a que li és impossible establir una relació amb una dona de tu a tu i durant algun temps és que té algun problema. El pretès “don Juan” en realitat és un discapacitat emocional que està acomplexat amb les dones i que li és impossible mantindre un vincle emocional saludable. La dona és “l’altre” un ser impossible d’entendre i amb qui no es pot establir comunicació. A més, envoltar-se de dones de 60 anys menys l’única cosa que ens diu és que la seua incapacitat, la seua discapacitat és il·limitada.
En fi, Julio Iglesias no estima les dones, les vol sotmetre, en realitat les odia. Un home que estime realment a una dona la tracta amorosament i amb afecte.
