Jordi Serrano en nom del Comitè Editorial de Memòria del Futur:
Corpresos pel genocidi a Gaza. No tenim paraules, però ningú no podrà dir que vam mantenir nos equidistants o callats. Hem vist moltes guerres, molts conflictes, però cap de la gravetat del que l’Estat criminal d’Israel està cometent els darrers mesos. La situació es tan greu que no tenim paraules, s’han acabat els adjectius. Primo Levi l’home que ens va intentar explicar l’arrel de la més gran maldat, l’holocaust, essent-ne ell mateix víctima, ens va dir: “Existeix Auschwitz, y per tan no pot existir Déu.” I nosaltres podem dir avui: Existeix Gaza, y per tan no pot existir Déu”. I també ens va dir “No és lícit oblidar, no és lícit callar. Si nosaltres callem, Qui parlarà?” I nosaltres parlem veient el límit de l’abisme moral.
Per això publiquem avui aquest petit poema del poeta palestí Mahmud Darwix (1941-2008)
El limonero
Teníamos tras la verja
un limonero. Sus granos amarillos
brillaban como lámparas. Sus flores
eran un fragante abanico en nuestro barrio.
Teníamos tras la verja
un limonero. Nuestro.
Más, para hacer adorno,
de sus galas; y diadema y aroma
de sus ramas, nos lo cortaron.
Nos dejaron
sin nuestro limonero.
Nuestros ojos
no volvieron a ver la primavera.
I acabem amb el crit històric dels palestins a les manifestacions: “Birrúh, bid-dám, Nafdík ia Falastín”, que significa: amb l’esperit, amb la sang, et rescatarem Palestina.
