Alumne de secundària, i militant de FADEA, federació d’estudiants d’Aragó.
El 10 de maig de 1973, va néixer el Front Popular per a l’Alliberament de Sakia-el-Hamra i Río de Oro (Front Polisario) Els dies de la presència espanyola al Sàhara estaven comptats.
La situació del poble sahrauí era incerta pel fet que el colonialisme espanyol tenia una posició contínuament contradictòria sobre la situació del Sàhara Occidental i Espanya sota les pressions del Marroc i Mauritània sobre els reclams territorials, finalment va cedir. Ha passat ja més de mig segle i malgrat totes les condicions adverses i el joc ambigu de la comunitat internacional, continua existint i mantenint ferm el seu reclam pel reconeixement al fet que els sahrauís tinguen el seu país lliure de tota ocupació.
Aquest 51 aniversari del Front Polisario, el troba en una guerra després de la ruptura de l’acord del cessament al foc el 13 de novembre de 2020 al Sàhara Occidental contra l’exèrcit marroquí que no reconeix obertament aquesta guerra.
Des de la ruptura de l’alt al foc, s’ha avançat i s’ha retrocedit quant a matèria diplomàtica es refereix, ja que el Front Polisario aposta per portar el conflicte armat a una escala limitada, en un context on Occident perd llocs a Àfrica, on el rol d’Algèria com a potència del Magreb es veu reforçada per importants acords energètics.
Fins i tot França ha observat amb atenció el creixent poder d’Alger. Els sahrauís capitalitzen aquesta situació, per a aconseguir un major suport polític i material per a buscar algun tipus d’eixida al conflicte.
L’ocupació marroquina mentre, segueix la seua explotació del territori a tota marxa i segueix amb les seues estratègies de posar consolats fantasma en els territoris ocupats per a legitimar la seua ocupació malgrat que cap país reconeix obertament la sobirania marroquina sobre el territori, tot mentre segueix amb les seues estratègies de xantatge a tot aquell que intente legitimar d’alguna forma el Front Polisario.
La darrera situació va ocórrer l’any 2021 després de l’ingrés hospitalari a Logronyo del secretari general del Front Polisario Brahim Ghali: el Marroc va reaccionar cridant a la seua ambaixadora en Espanya a consultes i “obrint les fronteres” a més de 6.000 emigrants. Aquest tipus de moviments que va efectuar l’Estat marroquí van ser claus perquè l’actual president d’España Pedro Sánchez reconega que la solució més realista seria el pla d’autonomia sahrauí dins del Marroc. Tot açò succeeix mentre la població sahrauí en els territoris ocupats sofreix diàriament brutals violacions dels drets humans i les forces d’ocupació assetgen constantment a la totalitat de la població.
En l’últim congrés del Front Polisario dut a terme del 13 al 17 de gener de 2023, baix el lema “Intensificar la lluita armada per a expulsar a l’invasor i culminar la sobirania”, es va posar en evidència els objectius nacionals quant a lluita política i militar, planificant alhora un full de ruta per a reprendre el camí per a obtenir nous reconeixements de la República Sahrauí com a estat. Va finalitzar el XVI Congrés amb la reelecció de Brahim Ghali com a Secretari General del Front Polisario i president de la RASD.
Sàhara Llibertat, Polisario Vencerà!
