Com no sabem viure i damunt molta gent no vol millorar acudint a un psicòleg o a un psiquiatre el que fan és deixar-se portar pel mòbil, una espècie de psiquiatre de pacotilla que ens condueix per la vida. De fet, ja hi ha molta gent que en comptes d’anar als Centres d’Atenció Primària pregunta a la IA. Aquesta quan no sap respondre respon amb el que els experts diuen “al·lucinacions”. És a dir, s’inventen les solucions. És com si quan et poses malalt consultes a algú que s’acaba d’injectar LSD. Fantàstic.
Bé molta gent ja no mira mapes i en viatjar es deixa guiar pel GPS. Ningú confirma si acabes donant una gran volta o si la via curta en realitat és un camí veïnal sense asfaltar de 40 quilòmetres. Tenim una confiança cega en la tecnologia, fins i tot més que en el nostre propi raciocini. Així doncs, si el GPS diu que cal passar per un lloc, encara que hi hagi un precipici preferim llançar-nos abans que qüestionar-nos un polsim la vida. Un pagès molt major em deia “el més ximple és la persona”. Ell deia que qualsevol animal es tracta a si mateix millor que nosaltres. En el fons un plantejament digne de Friedrich Wilhelm Nietzsche quan escrivia que “l’home és el menys reeixit dels animals, el més malaltís, el més perillosament desviat dels seus instints”.
Bé sento dir-vos que no hi ha dreceres i que per a agafar el bon camí no hi ha GPS.
