El 17 de març, com tothom sap, és el Dia del Còmic i del Còmic a Espanya, des que en 2022, així ho va acordar el Consell de Ministres. Al Perú, per exemple, és el 12 de setembre; a l’Uruguai, el 16 de setembre i a l’Argentina, el 4 de setembre. Es veu que no hi ha unanimitat i l’ONU encara no s’ha ficat a harmonitzar-ho (i això que entre els seus 213 dies internacionals oficials està el dia de l’excusat, o el dia dels tambors metàl·lics)
Deia això perquè, pensant en l’Argentina i el còmic, recordava a Mafalda i el que crec que va influir en la meua formació tindre-la de referent (Els Simpsons ho van ser per als meus fills en el seu moment). També m’agradava Carlitos, però no era el mateix (encara que Snoopy es va mantindre en el meu cor/cap molt de temps). Pot ser que estiguem menyspreant la labor de reforç que uns certs elements estan fent al nostre “treball” de millora del món. També amb alguns còmics cal establir aliances (acostar-los, llegir-los en públic, portar-los damunt…)
I les tires còmiques o les vinyetes són un format ideal per a utilitzar-les en una sessió de reflexió, en una presentació, o en xarxes. Resumeix tota una idea de manera fantàstica.
Durant un temps vaig recopilar uns dibuixos de Frato, Francesco Tonucci, que utilitzava en la formació de monitors, crec que explicaven de meravella la visió de la infància i la pedagogia de la qual intentem partir.
No fa molt, record que un dia que em van cridar per a donar una xarrada a educadors de menors (quina paraula tant lletja) sobre infància i adolescència, només vaig portar diapositives de tires còmiques. Crec que unes imatges, uns gags, explicaven millor el que volia dir. La meua sorpresa va ser que ningú coneixia a cap dels quals vaig seleccionar:
– Calvin i Hobbes de Bill Waterson
– Zits de Jerry Scott (Guió, Jim Borgman (Dibuix)
Ara estic enamorat de Tute, que pot ser que no siga específicament per a joves, però cada dia em fa reflexionar d’una manera dolça. Evidentment, existeixen molts altres, més coneguts i més crítics i directes (El Roto, Miguel Brieva… per no parlar de les novel·les gràfiques d’Altarriba, Paco Roca…), però crec que, com va dir el poeta, “la poesia és una arma carregada de futur”, i hi ha maneres i maneres de fer poesia.
Un altre dia propose una llista de còmics que em resulten molt interessants i la completem junts.
