Canción de otoño

2/12/2024


Los sollozos más hondos
del violín del otoño
son igual
que una herida en el alma
de congojas extrañas
sin final.

Tembloroso recuerdo
esta huida del tiempo
que se fue.
Evocando el pasado
y los días lejanos
lloraré.

Este viento se lleva
el ayer de tiniebla
que pasó,
una mala borrasca
que levanta hojarasca
como yo.

Versión de Carlos Fujol

El Massilia arriba a Huesca

El passat divendres 13 de febrer el Moviment Laic i Progressista d’Aragó va inaugurar a Huesca...

Vitòria-Gasteiz: a 50 anys de la revolta obrera i la repressió franquista del 3 de març de 1976.

Vitòria, 50 anys de memòria i dignitat obrera José Arturo Val del Olmo: Membre de les CCRR del 3...

Què deia Karl Marx dels luddites? Què diria de la IA?

Venim d'uns dies en què els qui defensàvem que els luddites que cremaven màquines tenien raó, érem...

Algunes observacions sobre la Super Bowl d’aquest any. Cròniques de la “Padre Patria.”

  El Gran Tazón o Super Bowl són els noms amb què es coneix el partit final del campionat de...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad