Canción de otoño

2/12/2024


Los sollozos más hondos
del violín del otoño
son igual
que una herida en el alma
de congojas extrañas
sin final.

Tembloroso recuerdo
esta huida del tiempo
que se fue.
Evocando el pasado
y los días lejanos
lloraré.

Este viento se lleva
el ayer de tiniebla
que pasó,
una mala borrasca
que levanta hojarasca
como yo.

Versión de Carlos Fujol

10 Minuts amb Lydia Ferrando Ramos

Un espai d’entrevista que neix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones...

Ressenya: Un hombre llamado Otto (2022)

Un hombre llamado Otto (2022), o El peor vecino del mundo, com l’han traduïda ací, m’ha deixat...

Revolucionàries, revolucionaris

El genocidi a Gaza, l’abisme de la desigualtat entre la majoria i uns quants multimilionaris, les...

10 Minuts amb Ernesto Ortín

Quin és el teu nom i a què et dediques? Soc l’Ernesto i soc estudiant de Filologia Hispànica. Ens...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad