1. Primer que res, moltes gràcies Jordi, per haver-te llegit el meu text. De vegades esta revista sembla que no acaba de generar resultats, respostes, interaccions. Sols sembla, però no vindria mal que començàrem a posar comentaris als articles, reflexions que ens han provocat, encara que sols siga per eixa funció fàtica o de contacte que té el llenguatge. Moltes gràcies, Jordi.
2. Per altra part, i que quede clar, estic totalment d’acord amb els seus apunts. I crec que obrir un debat més que interessant que hauríem d’aprofundir. I no sé si injuriant al voluntariat, no demostrem massa menyspreu per moltes persones voluntàries o ens situem en un context de “quan jo era jove…”. Però eixe és altre debat, igual que el meu anterior era impostos o contribucions i no veig que promoure la paraula impostos, ajude.
3. Però, en este cas, la polisèmia de la paraula militar junt amb la meua manera d’escriure molt esquemàtica (sumat a un vessant provocador que un sempre té, no ho negue) ha generat, crec, una resposta a una pregunta que no he fet conscientment. Jo sols volia incitar a posar paraules que utilitzem mal o necessitem que recuperen el seu sentit, i, pensant en un oxímoron prou famós, intel·ligència militar, vaig acabant posant “militar en una organització”, i em va paréixer, en aquell moment, una bona opció, perquè militar, segons en el sentit que utilitzes (Del llatí Militāre o militāris) va significant coses distintes, i, actualment, crec que sols s’associa a la segona accepció, a exèrcit, jerarquies imposades, guerres… i no té bona acollida entre la gent compromesa o amb possibilitats d’implicar-se en una entitat. Igual m’enganye, però li vec importància i necessitat a recuperar paraules com llibertat democràcia, inclús família, però no sé si militar em cap en el vocabulari que considere meu, tal volta per la meua experiència en moviments pacifistes. Per a mi no recull, actualment, tot el camp semàntic que tenia en el seu moment per algunes persones que, tal volta, la utilitzarem per no trobar-ne altra. I esta reflexió la diu una persona que ha defensat ser militant tota la vida. 4. I amb ànim, per tant, de seguir provocant debats, planteje que la militància, ara, crec jo, es nomena d’una altra manera, que pot sonar descafeïnada (associar-se, ser voluntari…), però que pot significar tant compromís i responsabilitat com abans, en algunes persones, com sempre. El que pot no significar és acceptació de la necessitat d’una jerarquia o compartir un model global concret de món perquè no s’arriba a debatre tant. Hi ha una gent, més jove, que se sent més connectada (inexplicablement, per a mi) amb el rap o el reguetón, com quan jo connectava amb els cantautors o el rock, mal que ens puga pesar. La gent necessita cultura política, es clar, però si hem d’esperar que ens escolte i comprenga haurem d’escoltar-los i comprende’ls també. Açò no pot acabar en un “diàleg” amb codis lingüístics diferents.
