El que ha passat i està passant a Ceuta és un gran escàndol. Si els, almenys, 141 morts, la majoria nens i joves, fossin espanyols el tractament mediàtic seria totalment diferent. Per què? Per racisme.
Hi ha gent que diu que la culpa és de l’esquerra. Mira que l’esquerra ha comès errors en la història, però estic fins als nassos que els que han defensat durant quaranta anys les polítiques neoliberals i els règims corruptes i assassins del món ara ens tirin la culpa a nosaltres. Anem veure el problema de fons: el diferencial del nivell de renda per càpita d’Espanya i el Marroc. Segons dades del Banc de Mundial la renda per càpita és de 38.000 Espanya i 4.000 el del Marroc. Aquest abisme explica una part important estructural del problema, però hi ha més.
En primer lloc, el Marroc és una dictadura regida per Mohamed VI l’amic de Felip VI.
En segon lloc, el rei del Marroc manté una política molt agressiva contra qualsevol tipus d’oposició real, i molt especialment contra els rifenys, els dirigents dels quals continuen a la presó des de la revolta de 2016 i 2017 amb 53 lideris jutjats, cinc acusats de rebel·lió i condemnats a 30 anys de presó. No estem tan lluny. Cal dir que el mític líder rifeny Abd el-Krim va ser amic dels republicans catalans durant el cop d’estat dels feixistes catòlics espanyols.
En tercer lloc, el rei del Marroc maneja el govern al seu gust, de fet, nomena els principals ministres.
En quart lloc, la fortuna de Mohamed VI és d’entre 4.000 i 7.000 milions d’euros. Té moltes residències, entre elles una a París on resideix una part important de l’any. Si aquesta fortuna estigués en mans del poble marroquí milloraria substancialment al nivell de vida.
En cinquè lloc, és impossible que es mobilitzin entre 40 i 80.000 persones sense el coneixement de Mohamed VI.
En sisè lloc, Felipe VI critica al govern de Pedro Sanchez: “El Estado debe velar por su seguridad y por evitar que estos hechos– que además, se han traducido en una triste y trágica pérdida de decenas de vidas– vuelvan a repetirse”. No crec que sigui constitucional que el rei actuï contra el govern. A més, en el comunicat no cita a qui ha creat el problema Mohamed VI. Un gran patriota Felipe VI!
En setè lloc, Felipe VI no ha anat mai a Ceuta ni a Melilla per a no molestar a Mohamed VI. Molt declarar l’espanyolitat de Ceuta, però…
En vuitè lloc, Felipe VI té temps de fer-se una foto amb l’ultra Javier Negre. Sorprèn perquè a més d’ultra va dir de la reina Letícia Ortiz al seu pas per Paiporta “A veure si la reina Letizia aprèn la lliçó després d’haver provat el fang i sentir la indignació de la gent amb Sánchez, el seu protegit.” Igual per això?
En novè lloc cal dir que Giorgia Meloni trenca l’Acord de Schengen de lliure circulació de la UE per als visitants provinents d’Espanya. En teoria per a impedir que entrin unes persones que estan a Ceuta. Igual no sap que Ceuta està a Àfrica. El mateix que Trump quan va atacar l’Iran no sabia que existia l’estret d’Ormuz.
En desè lloc, cal dir que igual Meloni no recordava que el seu pare Francesco Meloni va ser atrapat per la policia espanyola quan transportava en un vaixell 1.500 quilos d’haixix des del Marroc. Va ser condemnat l’any 1996 a nou anys de presó per narcotràfic. Entrar drogues des del Marroc sí, però persones no. Vagi vagi.
En onzè lloc, hi ha 340.000 italians vivint a Espanya per només 30.000 residents espanyols a Itàlia. Meloni no sap a què juga.
En dotzè lloc, es pot entendre aquest incident amb el rei del Marroc com la resposta a la recent visita de Pedro Sanchez al president d’Algèria Abdelmadjid Tebboune.
En tretzè lloc, és un avís contra el projecte de llei per a donar la nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts abans de l’11 d’agost de 1977. Això impediria els intents de considerar com a terroristes als sahrauís.
En catorzè lloc. Cal no oblidar que Ceuta, Melilla, Penyal de Vélez de la Gomera, Penyal d’Espígols i les Illes Chafarinas són les restes del vergonyós i criminal passat colonial espanyol.
Reflexions finals. El món és pitjor. Fa molts anys la gent del Marroc venia a Espanya amb un passaport. Per als joves marroquins és molt humiliant veure la barrera que et posen davant mentre els europeus entren i surten quan volen del Marroc. Què ha passat? Hi ha un canvi de mentalitat i d’expectatives.
Aquí a Espanya fa molts anys la gent vivia en el camp, eren pobres, però tot al seu al voltant era així, Es va produir un canvi i cinc milions d’espanyols van haver d’emigrar. Van emigrar del camp cap a les grans ciutats, uns tres milions. Quan arribaven a aquestes grans ciutats en molts casos els retornaven en el mateix tren i en altres casos els posaven en camps de concentració. No exagero. I altres dos milions es van anar a altres països europeus, la majoria sense papers. A França, Alemanya o Suïssa, etc. És necessari recordar-ho.
Xavier Domènech explica que en les immigracions espanyoles entre els anys quaranta i setanta la gent fugia de la pobresa, és veritat, però el que buscaven era l’esperança. Com ara els marroquins. Ha canviat la mentalitat, els joves marroquins, veuen la barrera de la frontera com el que és, una humiliació.
Interpretant el sentir del Consell Editorial de Memòria del Futur vull dir que estem molt enfadats, estem parlant de persones, de nenes i de nens. La falta de reacció humanitària del regne d’Espanya a l’hora de donar refugi a aquestes nenes i nens i l’actitud inhumana de la dreta espanyola ens fa avergonyir. Almenys que quedi dit.
