Vida y sacrificio de Companys, Ángel Ossorio y Gallardo

El biògraf de Lluís Companys en aquest cas, seria un exmembre del maurisme, la branca conservadora del turnisme canovista. Amb aquesta informació, un podria esperar que el text fos crític o fins i tot difamatori. Per contra, aquest llibre és possiblement la publicació més laudatòria de la llista. Com un cristià social ex-membre del Partido Conservador va acabar escrivint una biografia com aquesta de Lluís Companys? Bé, la veritat és que Ossorio dimitiria ja del càrrec de Governador Civil de Barcelona perquè es negava a utilitzar l’exèrcit per reprimir als revoltats de la Setmana Tràgica. Des de llavors, sempre es definiria com un catòlic social, un monàrquic sense rei i algú que sempre havia picat a les portes de la dreta, però només se li havien obert les de l’esquerra. Així, ell seria l’advocat de Companys en el judici pels fets del 34 i donaria suport al Front Popular. Així, aquesta semblança biogràfica reeditada per Público, en la última operació cultural d’esquerres rellevant a l’Estat, és el llibre menys objectiu, però possiblement el més més vibrant. Potser com els pròpis discursos d’un heroi de l’antifeixisme amb una capacitat d’oratòria ‘mitinera’ que en el seu temps només podia comparar-se a un Seguí o un Lerroux. Les últimes línies del llibre escrit originalment 3 anys després de l’únic afusellament d’un president europeu democràticament escollit en són un bon testimoni: «Las balas acribillaron tu cuerpo pero tu pensamiento, tu sentimiento y tu gloria no hay balas que las acribillen. Pasarán los años y toda la piedra de Cataluña será poca para erigirte lápidas y estatuas. Pasarán los años y los sucesores de tus asesinos alentarán corroídos por el bochorno propio y el desprecio ajeno. […] Pasarán los años y las multitudes enardecidas seguirán aclamándote como sacrificado por su causa. Pasarán los años y los niños catalanes se educarán reverenciando tu nombre, bendiciendo tu memoria, conmoviéndose ante tu grandeza».