El van enterrar sota 1.500 quilos de pedra blanca d’Alpedrete, amb una sola inscripció sota una creu esquemàtica: «Francisco Franco.” Va ser al Valle de Cuelgamuros, més conegut com a Valle de los Caídos. Un monument feixista que encara avui paguem tots. El pes de la pedra és el símbol de la llosa que sofreix encara el Regne d’Espanya. (No el van treure d’allí fins a l’any 2019. Una vergonya més). En l’exterior romanen des de fa moltes hores: falangistes, tradicionalistes, ex captius, alferes provisionals, cavallers legionaris, germanors de combatents, cavallers mutilats, viriatos i pides portuguesos, guardias de hierro romanesos, croats, feixistes italians. Hi ha camises blaves, negres, marrons, boines i gorres de tot color. Condecoracions mussolinianes, hitlerianes, salazaristas, franquistes. Han intentat omplir els 30.000 metres quadrats de l’esplanada amb les seves cançons “Cara al Sol”, “Jo tenia un camarada” i fins i tot amb el “Oriamendi”. Cal recordar que estem en 1975 no en 1939.
Una vegada mort va continuar l’espoli. Comencen a sortir camions d‘El Pardo durant aquests dies i un ministre de la recent democràcia veia el trànsit des de casa seva, ben situada i dominant la carretera del palau. [4] Els robatoris es van succeir. Carmen Franco, la filla del dictador, es va emportar joies a Suïssa, (algunes interceptades) i Carmen Polo, la vídua del Caudillo, va rebre durant molts anys quantioses pensions de l’Estat, fins i tot sota el govern de Felipe González. Franco va robar des del primer dia fins a l’últim i la seva família fins ara.
