Les llibreries són monestirs laics. Sagrades en el sentit d’alguna cosa per la qual sents respecte i admiració. Les autores han dedicat hores de la seva vida per parlar-nos de coses que emocionen, il·luminen, que ens ajuden a comprendre o ens diverteixen.
Ho fan per compartir el seu món. Ens deixen un fil que podem agafar i que, al contrari del de les xarxes, ens permet avançar sense por de topar-nos amb missatges d’odi o rebuig. Ens permet que en el nostre món i imaginació manem nosaltres.
Vull compartir una experiència amb vosaltres que m’ha reafirmat en la necessitat de les bones llibreries.
El mes d’abril vaig assistir a la presentació del llibre La instancia subversiva. Decir lo femenino ¿es posible? de Carolina Meloni* a la llibreria La Pantera Rossa* de Saragossa. El llibre, l’autora i la presentadora, generosament, em van deixar fils i complicitat. Deia Meloni: “… els cossos feminitzats, racialitzats o que no pertanyen a determinats espais del saber, habiten sempre els mons incerts del balbuceig. (…) Des d’aquest titubeig que m’ha envaït cada vegada que he hagut de defensar-me en les arenes filosòfiques, emprenc aquesta travessia”. Des d’aquest balbuceig, però sentint-me més acompanyada i amb complicitat, escric jo ara.
Ens parlava Meloni, en aquella trobada, d’esquerdes: “… escletxes per les quals s’escolen altres reflexions que obren forats de realitat”. Són textos dissidents que Meloni utilitza per “pensar-nos d’una altra manera i imaginar possibilitats polítiques de transformació, no només de nosaltres, subjectes subalterns, sinó del món-altre que en resultaria”. També l’autora va destacar en l’acte la seva admiració per la filòsofa brasilera Denise Ferreira da Silva. Vaig estirar del fil a internet i vaig trobar un llibre de la Denise en castellà: La deuda impagable. En aquest ens parla del perquè “el deute aconsegueix tramar la subjecció colonial i una maquinària incessant d’apropiació de riquesa col·lectiva”, alhora que assenyala que la colonialitat i la racialitat continuen sent centrals per a l’acumulació de capital.
Després de comprar aquest llibre per a una pròxima lectura, vaig trobar una entrevista a la Denise en una publicació. Interessant en general, però hi ha un paràgraf que em va enganxar especialment i que us vull compartir. En l’entrevista parlaven del seu primer llibre, Homo modernus, publicat en anglès el 2007. Li preguntaven pel significat de presentar aquest llibre, ara traduït, al Brasil de mitjans del 2022, en el marc del retorn de Lula a la presidència del país i de les expectatives que això generava. La seva resposta fa pensar:
Responia: Durant aquest període de vint anys (2002-2022) ha anat emergint el lector d’aquest llibre, les persones interessades a llegir-lo. Aquestes persones, o aquest interès, al Brasil del 2007 no existien.
Però aquesta emergència no es deu al fet que la situació al Brasil hagi canviat radicalment, perquè, malauradament, no és el cas. Té a veure amb els 20 anys de polítiques d’acció afirmativa en educació i amb els 20 anys de Punts de cultura desenvolupats pels governs del PT. Aquestes polítiques van obrir una escletxa, tant dins com fora de l’acadèmia, per a una població que mai no hauria tingut accés a les sempre aristocràtiques universitats brasileres. Així doncs, tant les polítiques d’acció afirmativa com els Punts de cultura van crear un espai intel·lectual per a la població negra, per a la població indígena, per a la població mestissa i, en termes més generals, per a la població econòmicament desposseïda. Aquestes són les persones que avui estan interessades en el llibre.
PD. He rebut un correu de l’Ateneu Republicà de Saragossa, en què ens parlen de la campanya #Contigo de la llibreria La Pantera Rossa i ens reenvien una carta de la llibreria que diu:
“… Ja sabeu prou bé que no és gens fàcil l’aposta que fem en un context social i econòmic com el que tenim al davant. Però som un projecte en resistència contínua, que també sap de la força del suport mutu entre qui lluitem per una oportunitat col·lectiva per a l’economia alternativa. Per això, precisament, volem compartir aquí la nostra crida a la cooperació per sanar la petita economia de La Pantera Rossa. Necessitem totes les persones amigues que tenim al nostre costat per tirar endavant la campanya de finançament popular que hem posat en marxa. Que feu vostra la lluita per la nostra supervivència i que la il·lusió dipositada en aquesta iniciativa es converteixi en acció cooperativa.”
Com veieu, jo també us deixo el fil que vaig trobar a la Pantera Rossa. ¿No és, potser, un punt de cultura imprescindible, que obre esquerdes i al qual hem de donar suport? Fem-ho.
* La Pantera Rossa és un centre social-llibreria, compromès amb l’economia social i solidària. Forma part de REAS Aragó i del Mercat Social d’Aragó, i està agermanada amb altres llibreries afins. Funciona com a llibreria cultural gestionada professionalment en cooperativa. L’activitat habitual és la venda de llibres i el desenvolupament d’activitats de cultura lliure i autoorganitzada.
http://www.lapanterarossa.net
