En el principio

12/08/2024

Si he perdido la vida, el tiempo, todo 

lo que tiré, como un anillo al agua, 

si he perdido la voz en la maleza, 

me queda la palabra. 

Si he sufrido la sed, el hambre, todo 

lo que era mío y resultó ser nada, 

si he segado las sombras en silencio, 

me queda la palabra. 

Si abrí los labios para ver el rostro 

puro y terrible de mi patria, 

si abrí los labios hasta desgarrármelos, 

me queda la palabra. 

El poeta bilbaí Blas de Otero va ser un dels principals representants de la poesia social i la poesia intimista dels anys cinquanta a Espanya.

Per què l’Estat del benestar no és caritat, sinó cohesió social

Una reflexió pedagògica sobre immigració, integració i seguretat a Europa La convivència en una...

Auroa, la meva àvia

A la meva àvia Aurora li van tornar una camisa vella i un certificat de defunció: “mort per...

La decència comú, el cas de les dones de la Cova de Manises

Ressenya del llibre de Paula Huerta: Las de la Cova. Historia obrera de las trabajadoras de la...

Viatge del Papa Lleó XIV: transformar la tribuna parlamentària en un púlpit

L’anunciada visita del Papa a Espanya no és un simple acte religiós. És, sobretot, una visita...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad