A batallas de amor, campo de plumas

Ningún vestigio tan inconsolable
como el que deja un cuerpo
entre las sábanas
y más
cuando la lasitud de la memoria
ocupa un espacio mayor
del que razonablemente le corresponde.

Linda el amanecer con la almohada
y algo jadea cerca, acaso un último
estertor adherido
a la carne, la otra vez adversaria
emanación del tedio estacionándose
entre los utensilios de la noche.

Despierta, ya es de día, mira
los restos del naufragio
bruscamente esparcidos
en la vidriosa linde del insomnio.

Sólo es un pacto a veces, una tregua
ungida de sudor, la extenuante
reconstrucción del sitio
donde estuvo asediado el taciturno
material del deseo.

Rastros
hostiles reptan entre un cúmulo
de trofeos y escorias, amortiguan
la inerme acometida de los cuerpos.
A batallas de amor campo de plumas.

José Manuel Caballero Bonald. Poeta, novelista y ensayista español nacido en Jerez de la Frontera, Cádiz, en el año 1926.

Els mestres són el canari mort de la mina

Aquests dies hi ha extraordinàries mobilitzacions de mestres a Madrid, Catalunya, País Valencià i...

Reflexió sobre la vaga d’educació. No és la seva lluita, és la nostra

Les vagues es fan per aconseguir drets. Els professors i professores estan lluitant per la...

Rebel·lió en l’ensenyament i altres lluites

La comunitat educativa ha dit prou. Des de fa mesos han mantingut una mobilització sostinguda que...

10 minuts amb Natalia Pérez

Quin és el teu nom i a què et dediques? Em dic Natalia Pérez Abreu i estudio primer de batxillerat...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad