Hi ha molta gent fins i tot laics i progressistes que quan s’apropen els dies de vacances es posen tristos i nerviosos. Creuen que estan obesos, que els sobren uns quants kilograms. Soc del que pensa que això són prejudicis. Qui estableix els quilos que hem de pesar? Abans els capellans eren els que ens deien el que havíem de fer i si no els feies cas t’amenaçaven amb els focs de l’infern. Ara és molt pitjor, hi ha una altra mena de capellans molts més perjudicials. D’entrada perquè els nous capellans no són els representants de deu a la terra. Aquest ja és un element important. Et diuen que un cop mort no aniràs al cel, a més t’amenacen també que t’ho faran passar molt malament aquí a la terra. Almenys abans podies fer el que volguessis durant tota la teva vida, amb la penyora de confessar-te de tant en tant. I la promesa que hi havia una vida més enllà i t’ho perdonaven tot.
I perquè una gent indocumentada ens diu que pesem més quilos dels deguts? D’entrada, com ja tothom es pot imaginar: per la pressió de les multinacionals farmacèutiques. Han convertit els michelins en una malaltia. Una cosa que és simpàtica, els michelins, i que tothom en té, els han convertit en un problema. Jo els hi he agafat estima. Desconfia de qui no en te cap. Quan per raó de malaltia els he perdut, els he trobat a faltar. Uns altres que també son responsables de la nostra infundada preocupació amb el sobrepès, són els dietistes i metges en general. Son els nous bisbes d’avui. Tenen als seus ordinadors uns preceptes -una mena de nous dogmes- que els diuen que el que hem de pesar. Quan ens visiten en realitat miren tota l’estona l’ordinador a veure què els manen. Normalment el Gran Germà els diu que ens receptin pastilles contra el colesterol i contra els sucre. Així fan contentes les farmacèutiques. I després un cop alcen la vista de l’ordinador i per uns segons ens miren a nosaltres, ens foten una esbroncada afirmant -contra tot criteri científic- que caldria canviar de dieta i menjar més fruita, verdura i moltes, moltes amanides i molt molt enciam. Aquest fet provoca molt malestar i moltes depressions.
No sé si us hi heu fixat però als darrers anys, paral·lelament a la moda irracional de fer dieta per rebaixar el pes, s’ha incrementat molt, però molt, el preu de la fruita i la verdura. No diré ja si a més les compreu ecològiques. Memòria del Futur tracta de treure-us del cap les ximpleries que us hi han ficat i salvar-vos la felicitat a les vacances. Tots aquells que penseu que menjant enciam i amanides tindreu una millor figura us he de desil·lusionar, l’enciam, el verd i les herbes són per les vaques. Per aquesta raó tenen molts estomacs i nosaltres només un. Per tant som incapaços de digerir l’enciam i es van enrotllant en el que coneixem com a michelins, si els talléssiu veuríeu que a dins tot es una massa verda. Ho saben molt be els que fan les autòpsies, però no ho publiquen. Millor menjar herbes regurgitades en forma de bistec. Si no fora per les vaques els prats estarien en perill d’incendis forestals d’última generació. Les vaques, a més de productes de carn, son com bombers preventius. A més us heu adonat que els millors restaurants del món diuen que tenen tres estrelles Michelin! Per alguna cosa deu ser.
Per estar millor el que va molt bé són gin tònics amb molts glaçons i això els metges no ens ho diuen, ni ens ho volen receptar. Cabrons!
