Juan Carlos de Borbón va assumir interinament la direcció de l’Estat entre el 19 de juliol al 2 de setembre de 1974, i després des del 30 d’octubre fins al 20 de novembre de 1975 per l’agonia de Franco. Va assumir el poder sense cap escrúpol moral.
Després de juliol de 1974 ja mai les coses serien com abans. Vicente Pozuelo Escudero, substitut del doctor Vicente Gil, es va encarregar des de llavors d’atendre mèdicament el Caudillo i va utilitzar l’acientífic “mètode psicològic” que consistia en el següent: fer desfilar a Franco amb la cançó de Soy valiente y leal legionario. El doctor relata “los ojos de Franco brillaron, apretó los labios, echó los hombros hacia atrás y comenzó a sonreír, sintiéndose una vez más como un “novio de la muerte”. El quadre no pot ser més patètic. El més increïble és que ho explica el propi doctor Pozuelo.
En aquest context, 1975, Carlos Arias Navarro, president de govern diu “Franco es un viejo, aquí no hay más cojones que los míos.” Utrera Molina, que va ser ministre de Vivienda i secretario General del Movimiento Nacional, li diu a Franco que Arias és un traidor, Franco es posa a plorar i diu “Pero que no se entere nadie.” Franco remata a Utrera “No olvide que, en último término, el Ejército defenderá su victoria.” Utrera li va jurar romandre al seu lloc fins al darrer alè. Le respondió Franco: “una lealtad como la suya no es frecuente.” I Franco “quebró, lo abrazó y lloró copiosamente.” S’acomiadaren així: “Caudillo a tus órdenes ¡Arriba España!” Amb el braça aixecat. Franco respon tremolós, es posa dret i intenta posar també el braç en alt.
Arias era conegut com el Carnisser de Màlaga, on va signar i va executar més de 4.000 penes de mort. De fet, quan ETA, en el marc de l’Operació Ogre, fa volar al president del Govern l’any 1973 Arias era ministre de la Governació. Quan Franco es va assabentar que Carrero havia mort va dir “No hay mal que pot bien no venga” i en comptes de destituir a Arias, perquè era el responsable de la seguretat, va nomenar el va nomenar president de govern, en substitució del feixista volador. Cal veure com es relacionaven entre ells, quina qualitat moral!
Franco encara té temps i energia d’afusellar a més espanyols. El 27 de setembre de 1975, van ser assassinats tres membres del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP) José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz i dos membres d’ETA político-militar, Juan Paredes Manot (Txiki) i Ángel Otaegui. Juan Carlos de Borbón es va mantenir aprovant aquesta immoralitat. A Franco li faltaven menys de dos mesos per a expirar.
