Quin és el teu nom i a què et dediques?
Em dic Natalie Gimeno i sóc animadora sociocultural.
Ens pots explicar una mica la teva trajectòria militant?
Vaig començar amb 12 anys, quan vaig anar a unes JAEM (Jornades d’Estudiants d’Ensenyaments Mitjans), que són una mena d’estades de convivència que es fan a l’Ateneu Laic Stanbrook amb gent d’ensenyaments mitjans. Com que era alumna ajudant, la meva orientadora em va dir: “Escolta, que hi haurà aquesta activitat, si vols hi pots anar”. I hi vaig anar sola, però m’ho vaig passar molt bé. Llavors, just en sortir, em van donar una fitxa de Conflu per inscriure’m i doncs aquí estic, vuit anys més tard.
Com et vas formar i com vas arribar a ser aquí?
El meu primer estiu vaig fer la meva primera escola de formació amb tretze anys, i des d’aquell moment ja vaig començar a coordinar aquí a la nave i als meus instituts, tant al que estava estudiant com al que vaig estudiar més tard. La transició va ser des del moment en què sempre hi havia una persona que m’acompanyava a fer totes les activitats fins que vaig començar a fer-les completament sola, i això va ser des dels tretze anys fins ara. A mesura que he anat creixent, he acabat sent monitora.
Què fas actualment en la teva posició?
Ara estic treballant a FADEA i estic coordinant tres instituts: l’Escola d’Arts, l’INS Río Gállego i l’INS Miguel Catalán. Allà fem activitats, el mateix que feia quan era coordinadora, però en altres instituts. També vinc a Conflu com a monitora, imparteixo classes de MTL (curs de monitor/a de lleure) i faig xerrades en alguns instituts.
Quina és la major dificultat a què t’enfrontes?
Cada vegada que venim aquí, o vaig a fer una xerrada o una classe, sempre és un grup diferent. A mi m’encanta la diversitat, però a vegades costa molt, només de veure un grup, saber com tractar-lo, conèixer-ne la dinàmica i en quin punt es troba. Crec que això és el que més em costa. Hi ha gent que ho porta molt bé, però a mi em costa força.
Com t’agradaria veure la teva organització en el futur?
Si en algun moment deixés de venir i hagués de tornar aquí a fer una mica de retrospectiva, m’agradaria veure el moviment en el seu màxim esplendor, que, al cap i a la fi, és el que tots volem. Jo vull que l’alberg sempre estigui bé, que estigui cada vegada millor. M’agrada que facin reformes perquè m’agrada molt la novetat; llavors, sempre que en fan, m’agrada. També vull que la gent estigui motivada. Ara hem perdut una mica aquesta essència de la participació i vull que això torni a ser un boom, que es torni a omplir sempre, que la gent vulgui participar i que sigui aquí per amor a l’art.
