Un espai d’entrevista que neix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones vinculades a les Cases de Joventut.
Dilluns 15:30h. Benicàssim. 40,0554455, 0,0629397
Compartim espai amb Lydia Ferrando Ramos, monitora de temps lliure, xiqueta d’esplai i jove involucrada en moviments associatius i polítics. Periodista i actualment tècnica de comunicació i activitats en la Xarxa Vives d’Universitats.
Com a moltes de les persones que ens ajuden en aquesta secció tens experiència en moviment associatiu des de jove, ens podries resumir la teua trajectòria associativa.
La meua trajectòria associativa va començar des que era menuda, quan un amic de la infància em va recomanar començar a participar a l’Esplai. No recorde si tenia 9 o 10 anys quan vaig començar a anar els dissabtes a l’Esplai Cataflai de Benicàssim. L’espai, les activitats, les i els monitors… tot em va enamorar des del primer moment.
A poc a poc, vaig anar creixent, i l’Esplai es quedava menut per a la meua edat i per això vaig participar en altres projectes com el grup de teatre Estem Vius, on vaig desenvolupar la meua part més artística i teatral.
Seguidament, vaig participar també a les activitats de La Maranya i, quan va arribar el moment de traure’m el curs de Monitora en el Temps Lliure, vaig aprofitar l’oportunitat per a poder seguir l’estela dels meus anteriors animadors. Ahí, vaig canviar el rol, de ser una xiqueta a una animadora. Vaig fer les pràctiques a l’Esplai Cataflai de Benicàssim, just on vaig començar, i vaig assumir càrrecs més interns com a la presidència de FADES-Federació d’Associacions d’Estudiant o en la directiva de Dones lliures-Envoltades. En aquesta última etapa, ja m’encarregava de feina més interna, la recorde com un constant aprenentatge del món associatiu, però de la part més “administrativa”.
Vas optar per centrar els teus estudis en el camp de la comunicació, què t’ha aportat eixa formació a la teua visió de la vida?
L’àmbit de la comunicació ha sigut un punt d’inflexió en els meus estudis. Quan vaig decidir què estudiar, va ser completament a l’atzar. No tenia ben bé clar per on tirar, i finalment vaig decidir periodisme.
No era conscient que moltes de les coses que he anat aprenent al llarg de la meua vida serien tan útils en el meu desenvolupament professional. Moltes d’aquestes, sobretot a les que corresponen a la part organitzativa i creativa, les vaig aprendre en la meua etapa associativa a La Maranya, i m’han servit tant per als meus estudis com per a la meua professió. Comunicació m’ha ensenyat a com donar-te a conèixer al món, com fer arribar el teu missatge al teu públic objectiu (molt útil també en l’àmbit associatiu), com estar al dia a dia de què pensen les persones joves, com actuen o arribar a elles, com estar en constant aprenentatge, pendent de les xarxes socials i de la realitat que passa amb el món.
També vas tindre una etapa centrada en la política, què és el més significatiu d’eixa etapa?, vas sentir que podíeu canviar de veritat la vida de les persones?
D’aquesta etapa, el més significatiu per a mi són les persones amb qui he treballat o amb qui he tingut l’oportunitat de fer comunicació política. L’equip humà, en qualsevol àmbit, és el més important. Les coses funcionen quan tens un equip que va amb tu i participes en espais que fan canviar la vida de les persones. Tant la política com l’associacionisme van agafats de la mà. Sols en què hi haja un espai que ja representa i lluita pels drets d’un col·lectiu, ja estàs canviant la vida d’eixes persones, perquè mai es tornaran a sentir assoles. Òbviament, hi ha situacions que no són agradables en tots els àmbits, però allò que és important paga la pena defendre-ho.
Moltes de nosaltres et seguim de prop i sabem que has estat temps fora, què has aprés de tots els teus viatges i estades fora?
Quan vaig viure en Austràlia, em vaig adonar que moltes voltes anem a llocs amb una idea de com serà la teua vivència allí, però res a veure amb la realitat. Austràlia és un país immens on no sols vius amb la cultura australiana, sinó també amb l’asiàtica. Moltes de les persones que vaig coneixes allí són japoneses, i tenen una forma de veure la vida molt diferent de la nostra. El respecte per entendre com és cada persona venint de la part del món que ve és molt important per poder formar part d’un espai.
Com penses que entendre altres cultures ajuda a generar comunitats més fortes i cohesionades?
Entendre altres cultures és una altra forma de formar-te i d’aprendre a ser més respectuosa. A més a més, estar lluny de casa et fa créixer, ser una persona adulta que depèn únicament de les teues habilitats i de la teua manera de resoldre conflictes o situacions. No sols he estat a Austràlia, però aquesta experiència és la que més m’ha fet canviar i veure la vida d’altra manera. Soc conscient que no tot el món pot anar a viure un temps fora de casa, però si existeix la possibilitat, jo sempre ho recomanaré.
Amb perspectiva, què et va aportar estar vinculada de xiqueta i de jove a associacions juvenils?
Haver estat vinculada a moviments associatius des de menuda és el que m’ha fet arribar fins on estic ara. En molts aspectes de la meua vida, tot l’aprenentatge que he adquirit en aquesta etapa ha sigut el que m’ha fet entendre certes situacions.
La consciència social, el respecte, perdre la vergonya a parlar en públic, la capacitat creativa i educativa, saber entendre algunes situacions, aprendre a escoltar i ajudar a la resta de les persones, són valors que duc amb mi.
Una de les coses que ara em caracteritza, és que sempre porte l’agenda de paper i una llibreta a tot arreu. I això és perquè ho vaig aprendre en aquesta etapa, de les meues monitores i monitors, que sempre anaven amb elles damunt. Ara mateix no sabria viure sense organitzar-me el meu dia a dia amb una llibreta i agenda (somriu).
Lydia, un plaer estar amb tu i gràcies per compartir amb nosaltres la teua experiència.
