10 Minuts amb Ernesto Ortín

Quin és el teu nom i a què et dediques?
Soc l’Ernesto i soc estudiant de Filologia Hispànica.

Ens pots explicar una mica la teva trajectòria com a militant?
Doncs vaig començar a primer de batxillerat, quan vaig anar a una trobada de representants de delegats d’institut, i em va encantar l’experiència de venir-hi perquè vaig conèixer gent d’arreu d’Aragó, de diferents instituts, i m’ho vaig passar molt bé. I vaig anar-hi tornant, i cada vegada em vaig implicar més en l’associació.

Com et vas formar i com vas arribar a ser on ets ara?
Bona pregunta. Doncs a poc a poc em van anar donant més responsabilitats, fent reunions al meu centre. Després em van proposar treure’m el curs de monitor, després vaig tenir responsabilitats dins de la universitat, vam fer activitats a la facultat i, al final, he acabat sent educador al camp de voluntariat de Conflu i coordinador de la meva facultat.

Què fas actualment en el teu càrrec?
Organitzo part del camp de voluntariat i també organitzem activitats de sensibilització a la facultat, sobre temes com LGTBI, medi ambient o feminisme. També ocupem càrrecs de representació dins les estructures universitàries, com el claustre o les juntes de facultat, que és on es decideixen qüestions diverses com si es posa o no una cafeteria a la universitat, si hi haurà determinats tipus de beques, etc., i ens encarreguem de defensar els interessos dels estudiants.

Quina és la major dificultat a què t’enfrontes?
Que la majoria de la gent no hi està gaire interessada perquè mai no han participat en res. Sobretot des de la COVID, ens hem individualitzat molt i costa crear un sentiment col·lectiu. Aconseguir que la gent se senti part de la seva facultat o del seu grup als campaments és molt complicat, però també és una part molt bonica, perquè, al final, quan aconsegueixes crear una pinya o un grup que defensi, per exemple, que s’hi posi una cafeteria, és molt bonic i gratificant.

Com t’agradaria veure la teva organització en el futur?
Doncs m’agradaria veure una organització més democràtica, que escolti el que demanen els seus militants i que s’adapti als nous temps. Tenir més presència a les xarxes socials, accions més encaminades al que busquen ara els joves, pensant en el futur i no tant en el que s’ha fet tradicionalment. Hi ha coses que es poden continuar fent, però d’altres han canviat i ens hi hem d’adaptar.

Vols afegir-hi alguna cosa més?
No, crec que ja està.

 

Julio Iglesias: Era un “truhan” i ens ho havia pregonat. No estima les dones, les odia

Estem tots al·lucinats pel que estem sentint des de fa unes hores sobre el comportament indecent...

“Ningú plora les malvades”: Wicked, una història sobre feixisme

Quan Gregory Maguire va publicar Wicked: The Life and Times of the Wicked Witch of the West el...

Estoïcisme: una filosofia d’amor, igualtat i tendresa

Ja és conegut per tothom que els llibres d’estoïcisme gaudeixen de molt bones vendes a les...

El malson (feixista) abans de Nadal

El Nadal és un moment de l’any que em genera molts dubtes. Si bé d’entrada podria semblar...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.   
Privacidad