Un espai d’entrevistes que naix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones relacionades amb les Cases de Joventut.
Dimecres.
11:06h.
Morella. Refugi Pereroles
40.69398028930813, -0.06562909728045811
Seguim amb la ronda d’entrevistes realitzades en la Caravana de Pasqua 2024, trobada d’Associacions d’Alumnat i responsables de Centres Juvenils de FADES i la Federació Valenciana de Cases de Joventut. Estem amb Ainhoa Guarnido Urritia, 15 anys, i Sofía Reula León, 14 anys, membres activistes del Centre Juvenil el Refugi de Castelló.
Ens pots explicar què fas en el centre?
(Ainhoa) Soc l’encarregada de l’aigua i del menjar
Sé que tens una afició, ens pots explicar de què es tracta?
(Ainhoa) A mi m’agraden molt els bitxos, des que era xicoteta. Vaig començar a interessar-me per ells, els agafava, els feia una foto i intentava dibuixar-los. Encara continuo fent-ho, a poc a poc he anat buscant informació de cadascuna de les espècies que em trobe i em continue sorprenent dels colors o costums que tenen.
Què creus que t’aporta tindre esta sensibilitat especial amb este tema?
(Ainhoa) Crec que aporte esta visió a les meues amigues i els ajuda a respectar-los i protegir-los. Ara alguna d’elles quan veu una bestiola de paret a casa ja no opta de primeres per matar-lo, almenys l’intenta arreplegar i traure’l fora per la finestra i que continue vivint. Solc posar-los este exemple, si quan veus un gos no penses a trepitjar-lo, per què en veure una bestiola és el primer que fas? No té sentit perquè no et faran res si no se senten amenaçats i no ho tenen perquè sentir si tu no els molestes.
Tens alguna idea de com poder fer que les persones tinguen més consciència ambiental?
(Ainhoa) Podríem eixir més de la ciutat, anar a llocs on hi haja plantes, muntanya i allí veure que els insectes són necessaris.
Jo a vegades em quede mirant els formiguers i és molt bonic veure com s’ajuden totes les formigues, veure part del cicle de la vida és molt guai. Pense que potser es podria fer alguna activitat periòdica com eixides de senderisme de muntanya, jo m’apuntaria.
(Sofia) Jo també.
S’ha incorporat a la conversa Sofía, et presentes?
(Sofia) Jo soc responsable de fase 1 del centre juvenil i també m’agrada la naturalesa i els animals, els grans i els xicotets, encara que tinc un poc de respecte a les aranyes.
Pense que totes les que vivim en ciutat o en pobles grans necessitem eixir, fer alguna caminada, asseure’ns a una pedra i mirar al nostre voltant. Només amb això et connectes, ho valores i tens ganes de conéixer.
(Ainhoa) Crec que quan ho fem, encara que algunes de les nostres amigues vagen quasi tot el camí queixant-se al final els acaba agradant. Podem cansar-nos un poc en pujar una costa, et pots ofegar i no passa res, veus una bestiola i no et farà res, et pots aprendre el nom de les espècies que veus i això al final és positiu.
(Sofia) Jo tinc la sort de tindre poble i poder fer això.
Val, per a acabar, reprenc la pregunta. Com animaries a la gent a tindre respecte pel medi ambient?
(Ainhoa) Jo seguisc amb l’exemple del gos, pense que si cada vegada que tens ganes de trepitjar a una bestiola penses en el gos, optaràs per reaccionar d’una altra manera.
A més crec que és una cosa bàsica de respecte i de fer un pas més enllà a m’agrada o no m’agrada. Pot semblar bàsic però crec que s’entén.
Gràcies xiques.
A tu.
