Què passa ara amb les escoles que han triat TOT en valencià? Fa uns dies els valencians hem sabut del resultat de les votacions als coles públics i concertats per a triar la llengua en la que cada família vol que els seus fills i filles reben les classes. L’elecció de la llengua és un exercici de llibertat, en paraules del conseller d’educació, del PP, que permetrà a les famílies triar, per evitar la imposició del valencià. Això ho va dir en vàries ocasions, d’una manera o una altra. El que volia, ja ho ha aconseguit: eliminar molta docència en valencià en coles en els que ara ja estava instaurada amb normalitat. Si en una classe ha guanyat la docència en castellà, aquesta llengua s’utilitzarà un 80-88% per impartir continguts. Però la classe de la meua filla, al cole Soler i Godes de Castelló, ha triat valencià. De 26 alumnes, han votat 22, i tots ells han triat valencià. Cap ha triat castellà. En aquest cas, seria lògic que les nostres filles reberen classe un 80-88% en valencià, no? Doncs no serà així. El percentatge serà menor al 60%. La pregunta és fàcil: no és una mica la llei de l’embut? Qui imposa què? No només ha sigut la classe de 3r de primària. En tot el cole han triat llengua 153 persones, i només 11 d’elles han triat castellà. La reflexió general dels adults castellanoparlants és que no veuen amenaça ni problema algun en que les filles aprenguen en valencià, i fins i tot es considera una competència “extra” que els donarà solvència i autonomia en un futur, a nivell professional i també social. Aprendre valencià, per tant, entre les classes obreres o treballadores, és valuós. Almenys, en les zones on la llengua conviu diàriament, com és el territori de Castelló província. Dic les classes treballadores, perquè com deia Miguel Maldonado fa un any en un dels seus programes de la ser, “si per a traure una paella, has de moure una altra que tens damunt, és que no eres de classe alta”. Fins i tot en un cole com el meu al que acudeix gent amb salaris més elevats que la mitja, amb treballs més estables, i amb molt de pare i mare amb formació universitària, la sensació de classe treballadora, i humil, és aquesta. Per dir-ho de forma gràfica, el meu cole potser parega en comparació amb altres, de més poder adquisitiu, però vos assegure que tota la gent continua tenint les paelles apilades. Si mirem les dades de tot el País Valencià, el resum és que la pública tria valencià, i la concertada, castellà. Deixant a banda la interpretació per territoris, ja que és obvi que la distribució de l’ús de la llengua al territori valencià no és homogènia. Hi ha llocs on ha eixit castellà, perquè no es parla altra cosa. El diario.es ja publicà el dia 7 de març el que és obvi: cada llengua guanya en el seu territori predominant. Però que la pública trie valencià majoritàriament, front a una concertada que tria castellà amb diferència, també té una relació amb la classe social, almenys amb l’assumida. Si vas a un concertat, ja has renunciat a la qualitat de la pública, i et segregues un poc. Ara, si damunt ja no aprens valencià, et segregues un poc més. Finançar la concertada amb diners públics, després d’esta consulta, i per a un govern progressista i que busca evitar la ruptura social (i no la imposició cultural des de dalt) hauria d’estar clar: ni un duro al model d’educació que no reconeix la identitat del poble on està. Proposem una segona votació: seguim pagant la concertada amb diners públics, ara que sabem que amb eixos diners s’està finançant l’inici de la desintegració de la nostra comunitat com a poble acollidor?
