Soc historiador dels quals pensa que si mires el passat tot va ser pitjor que ara. Però hi ha un aspecte de la vida en què crec que anem cap enrere: en la música. Soc de la generació de Bob Dylan, Rollings Stones, Woody Guthrie, Joan Baez, Chuck Berry, Muddy Waters, John Lee Hooker, etc. No en va a Bob Dylan li van donar el premi Nobel de Literatura l’any 2016 per la qualitat de les seves cançons. El 28 d’agost de 1963 Bob Dylan i Joan van cantar “Junts vencerem” en la famosa marxa sobre Washington pels drets civils on Martin Luther King va realitzar el memorable discurs “I have a dream” traduït al català com: “Tinc un somni”.
Ara molts periodistes escriuen que estem en el final del Rock & Roll. Em sembla molt però que molt malament per a la salut mental de la humanitat. Els més joves estareu pensant: “és el típic abuelete. No s’adona que els seus pares escoltaven Manolo Escobar, Raphael, i pensaven el mateix d’ell quan escoltava rock.” Escobar té cançons com “Mi carro”, “La minifala” o “Y viva España” totes elles enaltint les virtuts de la dona espanyola, ell, és clar es va casar amb una dona alemanya. Raphael cantava “Escàndalo”. Vaja. Mentre a Espanya aquestes cançons era les més escoltades en el món triomfava Satisfaction dels Rolling Stones.
Ara ve el reggaeton. Una plaga més. Posarem un exemple. Un dels cantants més famosos de reggaeton és sense cap dubte Benito Antonio Martínez Ocasio, més conegut per Bad Bunny. Per sorprenent que sembli va estudiar. En realitat “Comunicació audiovisual” a la Universitat de Puerto Rico. Té una cançó que és digna d’analitzar: Baticano. Vegem el seu contingut: : “Que me tienes overthinking. La noche se puso kinky. Tres dedos en el toto. En el culo, el pinky. Las moñas violeta, como Tinky-Winky. Una nalgada y la dejo como Po. Ey, le doy por donde hace pipi, por donde hace popo.”
Sublim. He quedat estupefacte. Un gran cant a l’amor romàntic, a la dolçor i al tacte. Ara una vegada li donin el premi Nobel de la Pau a Donald Trump i Benjamín Netanyahu el següent serà per al premi Nobel de Literatura per aquests versos tan bells de Bad Bunny.
Tinc una amiga que diu que no podem ser esclaus de la nostàlgia, vaja amb el pinky!
