Visc a la zona zero de la Pesta Porcina Africana (PPA). Els primers casos de senglars morts per la PPA es van produir a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que està a només sis kilòmetres en línia recta del pis on visc. Fa dies que estem confinats i no podem anar a caminar pel rodal i on els sabadellencs anem a fer excursions habitualment. I us vull explicar quines son les mesures que els governs municipals autonòmics i central han posat en marxa. Us sorprendrà.
Fem un parèntesi. Aquests dies, i fins el dia de reis, ens bombardegen amb una ingent quantitat d’anuncis de perfum de dona i d’home. Mai hagués dit que la gent gasta tants diners en perfumar-se. Però sabeu quins productes hi ha dins dels perfums? Sabeu com els fan? He mira’t molt atentament els anuncis i he arribat a algunes conclusions.
La primera és que això de les colònies i els perfums és molt perillós, per tant al final de cada anunci caldria posar un avís -com als medicaments- que digués això: “Llegeixi les instruccions d’aquest perfum i consulti el psiquiatre”. Segona. Les dones arriben a l’orgasme soles amb el perfum, no necessiten els homes per a res (metàfora real de la vida). De fet mentre son amb homes estan més pendents de la càmera que d’ells. Lògic. Tercera. Aquest és un tema propi dels misteris de “Cuarto milenio” d’Iker Jiménez: per què no hi ha cap perfum per a persones normals i corrents? Són només per a rics i famosos. Segurament es deu al fet que només els rics i famosos els poden pagar, però llavors, per què els anuncien per la televisió? Quarta. Quasi totes les noies que surten als anuncis són noies maques però plenes de traumes, mals somnis i mala cara? Tots els que fan anuncis són misògins? Cinquena. No sabem si els homes i dones dels anuncis es tiren per sobre el perfum o la colònia o si en realitat se’l beuen. I tampoc sabem quins productes que enterboleixen la raó contenen. Moltes de les cares són de gent que sembla que acabin de veure a John F. Kennedy viu. Sisena, tot i que als anuncis quasi tots són homes sense afaitar, emprenyats amb el món i tanoques -algun fins i tot després de posar-se perfum, s’estavella de cap contra un mur de formigó- i les dones maques però rares, rares, no sé com encara es busquen uns als altres, potser com diu una amiga meva: “Siempre hay una mierda para un tiesto”. Setena. Després d’analitzar profundament tots i cada un dels anuncis durant molts dies tinc la obligació ciutadana i ètica de dir-vos que si regaleu un perfum a la vostra parella existeix el perill que aquesta es torni irremissiblement ximple i tòtila. Vuitena i conclusió provisional: les úniques dones que riuen i són felices, són les que no es posen perfum.
Però no ens desviem del tema que us volia comunicar, aquest és un article de servei públic en una revista de servei públic. Hi ha una evidencia: és impossible que els ciutadans i ciutadanes ens posem tant de perfum com el que s’anuncia. A més també és evident que ciutadans no ens posaríem mai els perfums tenint en compte les ximpleries que van acompanyades dels propis anuncis. A més la major part d’anuncis son en francès que no entén tampoc cap ciutadà.
Una explicació senzilla fora que ens posem els perfums perquè aquest és un país de mosques i mosquits i aquests quan oloren un perfum es suïciden. Però no tenim ni tantes mosques, ni tants mosquits per molt tigre que sigui. La raó al final és que els perfums acaben amb la PPA, m’ho ha dit de bona font un youtuber boig que ha fet un vídeo de deu segons a Tik Tok.
