Per Deferència de la revista germana Sin Permiso
Aquesta és una llista, segurament incompleta, d’alguns dels fets repressius que s’estan acumulant.
Aquest 10 de juliol van ingressar a la presó asturiana de Villabona els sindicalistes coneguts com Les sis de La Suiza (5 dones i un home), condemnats a tres anys i sis mesos de presó per uns fets que es remunten el juny del 2015. Una treballadora embarassada de la pastisseria La Suiza de Gijón es va trobar malament i el propietari no li va permetre abandonar el seu lloc de feina. Avisat el seu marit, es va presentar a l’establiment i es va enfrontar al propietari. Aquest els va denunciar i, posteriorment, tots els intents de pactar un acomiadament van resultar infructuosos. A iniciativa de la CNT es van organitzar concentracions que el propietari va denunciar, i els jutges van condemnar les sis persones per delictes de coaccions greus. Des del Jutjat de Primera Instància de Gijón fins al Tribunal Suprem es van plegar a l’argumentació del denunciant i van obviar que es tractava de protestes en exercici de la llibertat sindical i el dret de manifestació. No en van fer cas. Els jutges els han enviat a la presó com una mostra més de coacció contra la protesta legítima. El mateix dia que van ingressar a la presó, una manifestació a Gijón en va exigir la llibertat immediata. 22 organitzacions sindicals han reclamat l’indult, així com el govern d’Astúries, la vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz, i tots els grups parlamentaris d’esquerres…
El dimecres 9 de juliol va finalitzar la vaga del metall de Cadis. Ha estat un exemple de lluita, en primer lloc contra la patronal, però també contra els dirigents sindicals d’UGT que van pactar al marge de les decisions de les assemblees. Ja vam analitzar aquella mobilització, però ara ens interessa assenyalar la repressió exercida contra els vaguistes. No només per les nombroses càrregues policials, sinó per la tàctica emprada per intentar intimidar-los. Fins a 24 d’ells han estat detinguts i processats amb fiances de fins a 15.000 euros per evitar entrar a la presó preventiva, i a un d’ells li demanen una fiança de 45.000 euros. És una altra volta de rosca de la Llei Mordassa. Les càrregues policials i les detencions no són suficients per doblegar voluntats. A veure si ho aconseguim —pensen— deixant econòmicament exhausts els qui lluiten.
La Llei Mordassa és l’eina jurídica utilitzada per condemnar els sis de Saragossa. Ja fa més d’un any que aquests sis joves saragossans són a la presó per protestar contra Vox. Va ser el gener del 2019 quan es va convocar a través de les xarxes socials una concentració davant del local on es feia un míting de Vox. Les càrregues policials van provocar diversos enfrontaments, després dels quals es va detenir aquestes sis persones. Tot i que van reconèixer haver-hi participat, sempre van negar haver causat aldarulls. Els jutges no els van creure, malgrat la identificació dubtosa, i només van donar per bona l’acta policial. Fins i tot el Tribunal Suprem va ratificar la sentència. Quatre d’ells continuen a la presó, dos eren menors i se’ls va imposar una multa de 18.000 euros. No hi ha protesta a Saragossa on no s’exigeixi la llibertat dels quatre. Es van recollir més de 10.000 signatures per demanar l’indult, però fins ara no hi ha hagut resposta.
La Llei Mordassa també explica la persecució dels set de Somosaguas. El 13 de febrer estava prevista una xerrada de l’ultradretà Iván Espinosa de los Monteros a la Facultat de Polítiques del campus de Somosaguas (Universitat Complutense de Madrid). L’acte es va anul·lar per la protesta dels estudiants, però el conferenciant es va presentar amb abundant vigilància privada i la protecció dels antiavalots. No va passar res més. Però els ultradretans van fer una denúncia i la Brigada d’Informació va detenir aquestes set companyes i companys. Ara se’ls acusa de “desordres públics, coaccions i delicte d’odi”. Se’n surten els qui inciten l’odi (Vox i els seus) i es persegueix qui els combat.
La solidaritat amb Palestina és un altre dels objectius repressius. La policia es va infiltrar en el moviment de solidaritat i els jutges assetgen tant persones que participen en les acampades per Palestina a la Universitat de Sevilla com participants en protestes contra reconeguts defensors de la política genocida d’Israel.
La Llei Mordassa, aprovada pel PP el 2015, va ser considerada des del primer moment un atac directe a les llibertats. El relator de les Nacions Unides, Maina Kiai, la va condemnar i va instar que fos derogada. També ho van fer Amnistia Internacional i Human Rights Watch, i fins i tot The New York Times va considerar que “recorda els pitjors dies del règim de Franco”. El govern PSOE i Sumar van anunciar en el seu acord de govern que la derogarien i, tanmateix, la llei continua vigent i és utilitzada per policies i jutges per perseguir tota mena de protestes. La judicatura, que en bona part col·labora tant com pot per ajudar les dretes, aprofita la llei per intentar desmoralitzar i desmobilitzar qui lluita pels seus drets i contra les dretes. Que el govern recuperi la iniciativa política exigeix complir el que es va prometre: derogar la Llei Mordassa.
