El Nadal és un moment de l’any que em genera molts dubtes. Si bé d’entrada podria semblar aparentment una època entranyable, plena de bons desitjos i torrons, també és l’ocasió idònia per als majors desplegaments d’hipocresia.
No entraré, perquè no vull que el lector es mori d’avorriment, en una llarga història de la tradició nadalenca. Deixem aquesta dissertació per a un altre moment. Crec que n’hi ha prou de dir, com ja la majoria sap, que l’origen pagà de la celebració del 25 de desembre té a veure amb el Sol. L’astre serà més visible passat el solstici d’hivern, de manera que el dia comença a derrotar la nit. Sens dubte, aquest fenomen natural és el que va inspirar l’emperador romà Aurel·lià, procliu a promoure el monoteisme solar: el culte a la figura del Sol Invictus. Òbviament, aquesta jornada festiva es va cristianitzar i es va associar amb el naixement de Jesús de Natzaret, que amb tota probabilitat no va néixer al desembre. Betlem, a l’actual Palestina, seria el lloc on naixeria en un humil portal el líder dels cristians.
Però no ens enganyem: actualment el Nadal no és ni una festa solar ni tampoc cristiana. Les jornades nadalenques són avui una oda al consumisme més esbojarrat, amb una enorme influència de la cultura nord-americana. Santa Claus, l’arbre, els anuncis de perfums, els regals i els àpats copiosos tenen poc a veure amb la tradició cristiana original de la missa del gall i el cant de la Sibil·la que anuncia que l’apocalipsi és imminent. Per si no n’hi hagués prou, enmig d’una bacanal de gambes i canelons, és un moment de glorificació acrítica de la institució familiar. I, per tant, a la televisió ha de fer acte de presència la família per antonomàsia: la família reial. Felip, com ho feien Joan Carles i també Franco, desitja bones festes a la plebs i llança algun punyal de manera molt subtil.
Malauradament, a Catalunya tenim coses més importants de què preocupar-nos en aquestes dates tan assenyalades. A Badalona, l’alcalde Albiol no ha tingut cap recança a protagonitzar un malson feixista abans de Nadal.
El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, executat a mitjan desembre pels Mossos d’Esquadra en compliment d’una ordre judicial, ha deixat al carrer unes 400 persones, majoritàriament migrants subsaharians que vivien des de feia anys a l’edifici abandonat. L’alcalde Albiol, suposadament democratacristià, ha justificat l’actuació per motius de seguretat i també per la manca de salubritat de l’immoble, considerat en risc estructural. Després del desallotjament, molts dels afectats van passar a dormir a la via pública, sota ponts o en assentaments improvisats, mentre sonava una alerta per pluges intenses en una ciutat amb risc d’inundació.
Alguns veïns de la populosa vila de Badalona, més preocupats per la intensitat de la brillantor dels llums de Nadal que per la salut de les 400 persones condemnades a passar una freda nit de Nadal al carrer, insulten repetidament qualsevol que qüestioni l’actuació municipal. «Si tant us agraden, us els emporteu a casa vostra». Una frase que bàsicament ve a significar «no és el meu problema». Odi, mesquinesa, manca d’empatia són els ingredients del festí nadalenc de l’extrema dreta.
Però on hi ha poder hi ha resistència. Centenars de persones s’han mobilitzat per ajudar i donar aixopluc, en la mesura del possible, a la situació generada pel desallotjament massiu. A l’Espanya del pogrom de Torre Pacheco i a la Catalunya d’Orriols, encara existeix la solidaritat. Segurament, encara que siguin atees, laiques i republicanes, les persones que lluiten pel dret a l’habitatge estan més a prop de la doctrina cristiana original que aquells que presumeixen d’odiar el diferent i menjar molt pernil. Al final, el dia aconsegueix derrotar la nit. Tant de bo que la llum de la solidaritat aconsegueixi també derrotar la nit de la reacció.
