Quin és el teu nom i a què et dediques?
Sóc Pablo Zorraquino i estic estudiant Biotecnologia al campus San Francisco.
Ens pots explicar una mica la teva trajectòria militant?
Ha estat bastant curta. Vaig entrar a EDU (Estudiants per la Defensa de la Universitat), que és el col·lectiu d’estudiants on milito, l’any passat cap al febrer. Uns companys van entrar a la meva classe amb unes enquestes d’EDU Ciències, els vaig preguntar una mica sobre el tema i em van convidar a provar una reunió, i aquí segueixo. A partir d’aquí, aquest any he anat assumint més responsabilitats, he anat dient que sí a més coses i ara mateix estic aquí de monitor a l’escola de militància.
Com et vas formar i com vas arribar fins aquí?
Al llarg dels anys no he tingut una formació gaire clara, però sobretot aquest últim any i mig, a força d’estar ficat en el col·lectiu, m’he anat assabentant de més coses, sobretot de caràcter social a Saragossa. Amb alguna altra coseta que he anat investigant, et vas formant una mica més, per ser més apte per portar l’escola de militància.
Què fas actualment en la teva posició?
Jo formo part de l’equip de Ciències d’EDU. Al llarg del curs anem fent diferents activitats de conscienciació social sobre feminisme, ecologia, antifeixisme, entre altres coses. Als descansos de les classes portem a terme aquestes activitats i, alguns vespres a les 19:00, fem també algun taller d’enquadernació, brodat… A aquests tallers costa menys que la gent hi vingui.
Quina és la major dificultat a què t’enfrontes?
Personalment, em costa compaginar totes les activitats que porto pel fet d’estar ficat a EDU, a la universitat i en altres coses que faig. Costa una mica estar ficat en tot. A nivell del col·lectiu, com que faig altres coses com ser monitor d’scouts o estar en un cor, em costa arribar a tot el que m’agradaria en diversos llocs. Aquesta és la principal dificultat amb què em trobo a nivell personal i també a nivell del Moviment Laic Progressista d’Aragó.
Com t’agradaria veure la teva organització en el futur?
M’agradaria que arribéssim bastant més als joves, perquè sí que és veritat que costa molt involucrar les persones en activitats socials. Simplement venen, i com menys temps i menys compromís els impliqui, més fàcil és que hi participin. Aleshores, costa molt que la gent s’integri i es comprometi amb una finalitat en moltes activitats, és el que més costa. Així que, si d’aquí a un futur aconseguim que hi hagi més gent compromesa i arribem a més persones, seria molt millor.
Vols afegir alguna cosa més?
Res en especial.
