En l’inici dels temps la gent no treballava. El just per a menjar. Es va inventar l’esclavisme, després el feudalisme i al final el capitalisme. Treballar menys ha estat sempre una aspiració de la classe obrera des de l’inici dels temps. I encara hi ha rucs que creuen que les innovacions són positives o que depèn de l’ús que es faci. De fet, les vuit hores de treball al dia es van aconseguir després d’una brutal vaga de la Barcelona Traction Light and Power (La Canadenca) de Catalunya l’any 1919. Va ser una impressionant vaga convocada per la CNT que es va estendre per Catalunya com la pólvora. La patronal va reaccionar boicotejant l’acord entre la CNT i el govern espanyol amb el lockout (tancament patronal o pacte de la fam) i contractant pistolers que van assassinar a centenars de dirigents obrers entre ells a Salvador Seguí “el noi del Sucre” o Francesc Layret advocat de treballadors i rabassaires.
Però la lluita dels capitalistes perquè treballem més dura fins avui. Vegem, sinó que ara amb l’intent de reduir la jornada de 40 hores a 37,5, Vox, PP i Junts ho boicotegen. Fixeu-vos que han passat 106 anys de les 40 hores la setmana i una reducció de dues hores i mitja encara els sembla malament. Clar ells no han treballat mai.
De tota la família i amics de Karl Marx el millor sens dubte va ser el gendre, Paul Lafargue que va escriure un llibre “El dret a la mandra.” La pròxima revolució ha de tenir com a lema “Que treballin els capitalistes i les seves màquines”. Diuen els indocumentats que les tecnologies són bones perquè així podem fer més coses. Error. Les tecnologies serien bones si amb elles poguéssim fer menys coses o les mateixes sense tant d’esforç ni tantes hores.
