Sembla el món a l’inrevés. Els governants valencians no gestionen la emergència correctament, i hi ha morts. Molts. I després del desastre, quan ha fet fallida la única de les coses que s’espera d’un govern decent, la gent de la no gestió del desastre, vol organitzar el voluntariat. Te nassos. No recorde entre les competències municipals i de l’administració res relacionat amb gestionar la solidaritat. Almenys, no sense contar amb el teixit associatiu, que per molt que li pesse, te la seua pròpia dinàmica organitzativa.
La gent continua anant pel seu compte. En pocs dies els grups i les organitzacions tenen una xarxa de recolzament articulada barri a barri. Seran les persones de les juntes directives del veïnat, els clubs o les corals, agrupaments i les associacions d’immigrants, qui canalitzen tot el que es necessite.
A l’administració autonòmica no li correspon dirigir la col·laboració ciutadana. Ells que revisen els protocols, que reorganitzen el que calga i que vagen dimitint si tenen un poc de dignitat i honor.
Sempre ha sigut la gent la que s’ha organitzat per administrar la seua pròpia solidaritat. Al govern se’l necessita per a altres coses. Importants, d’altre nivell, però no aquestes. No els voluntaris i voluntàries, no la gestió de l’ànim col·lectiu ni de les ganes d’ajudar al veí, per apaivagar la impotència que sentim. Açò és cosa nostra. És una de les poques coses que ens queden, la nostra consciència i la nostra ètica col·lectiva.
I la forma d’organitzar a la gent també la decidirem la gent. No ens utilitzes, Mazón, ni ho intentes. Per molts autobusos que vulgues posar, no goses atribuir-te ni dirigir o centralitzar l’energia de ràbia canalitzada de milers de persones que veuen com tot va malament, i s’arrimen a aportar un senzill «no esteu soles».
O potser creus que vas a tindre la capacitat i el reconeixement per a fer-ho?
