Avui la tecnologia ens permet arribar a la lluna, parlar per una maquineta petita sense fils amb una persona que viu a qualsevol lloc del món. Mentrestant milers i milers de persones passen fam i milions de persones al primer món són pobres o aturats. La ciència i la tecnologia hauria de servir en teoria per fer-nos més agradable la vida. A l’hora de la veritat no és així. Mai ha estat així. La mecanització a la indústria es podria haver utilitzat per alliberar als treballadors de les feines més desagradables i per aconseguir més hores d’oci. Les primeres dècades de la revolució industrial quedaran en la historia com una de les èpoques més negres de l’explotació, el dolor i el patiment d’àmplies capes populars. Informes com el de Friedrich Engels La situació de la classe obrera a Anglaterra ens documenten de la situació d’aquestes classes on l’esperança de vida va veure’s terriblement reduïda.
No tenim escapatòria. Com que tot va tant ràpid, es dona per suposat que ara es pot treballar molt més. Ara, com al 1800, les màquines no ens alliberen de feina, ens en donen més. Quanta raó tenien aquells vells lluitadors que seguien al rei Ludd. Si ningú atura aquesta disbauxa el món es dividirà entre una ciutadans que es moren d’estrès i altres que es moren de gana. Efectivament estem vivint una autèntica revolució tecnològica. Serveix per fer-nos més feliços? No. Segur que no.
