Quin és el teu nom i a què et dediques?
Em dic Pepa Fallarás i soc estudiant de primer de batxillerat d’Humanitats al Goya.
Ens pots explicar una mica la teva trajectòria?
Aquest any ens vam adonar a l’institut Goya que hi havia un professor que havia maltractat la seva dona i els seus fills, que havia sortit a les notícies i en articles, i que no s’havia fet res. Vam decidir prendre cartes en l’assumpte i vam parlar amb algunes mares dels nens als quals aquest professor donava classe, perquè ens semblava fatal que un home que havia maltractat la seva família fes classes tant de Física com d’Ètica i Valors. Resulta que les mares s’havien posat en contacte amb altra gent per canviar aquesta situació i vam decidir fer una asseguda a l’institut per conscienciar una mica la gent. Vam posar cartells, vam explicar la situació i vam difondre tot plegat.
Quan va arribar el dia de l’asseguda vam anar al pati unes 25 persones, però al final va venir la directora i ens en va fer fora. Com que no va tenir efecte, vam decidir fer quelcom més fort: vam convocar una manifestació un altre dia de 14:00 a 16:00 a la sortida del Goya, tenint en compte que la situació es donava allà. Vam fer aquesta manifestació amb la finalitat de canviar la llei, ja que si arribàvem a un nombre determinat de signatures, la nostra petició arribaria al Ministeri. La petició consistia que els maltractadors no poguessin donar classe, igual que els violadors. Ens semblava fatal que un violador no pogués fer classes a un menor, però que un maltractador sí.
Vam estar recollint signatures i ja ens hi vam quedar. Confio que aquest any continuarem lluitant i aconseguirem alguna cosa més.
Quina és la dificultat més gran a la qual t’enfrontes?
Ara mateix jo tenia unes companyes l’any passat que estaven formant part de tota aquesta situació amb el professor, però ja han acabat els seus estudis. La meva major dificultat és trobar un grup de gent que estigui disposada a arribar allà on volem, perquè l’any passat no hi va haver gaire gent entregada a la causa. Aquest any m’enfronto a trobar un grup que sí que ho estigui.
Com t’agradaria veure el teu centre en el futur?
Amb gent disposada a canviar les coses, amb més soroll i menys silenci. Hi ha molta gent que parla de tafaneries i de les situacions, però no intenten prendre cartes en l’assumpte ni canviar res. Simplement, es queden amb les bromes i amb les situacions divertides, però en el fons és quelcom molt més profund del que sembla. M’agradaria que en el futur el Goya fos un lloc recordat per haver canviat les coses i haver aconseguit que es modifiquessin una mica les lleis, perquè són situacions que no volem que continuïn succeint.
