Un espai d’entrevista que neix amb la voluntat de compartir visions i experiències de persones vinculades a les Cases de Joventut.
Divendres.
15:30 h.
Quart de Poblet
39.4353359213134, -0.46248746411462804
Compartim aquest espai amb Marta García Fernández, dirigent de l’Associació Esplais Valencians, activista incansable, psicòloga i actualment personal investigador predoctoral en formació a la Universitat Jaume I de Castelló.
Ens pots explicar com va començar la teua militància social?
Vaig començar a vincular-me al moviment com a monitora voluntària al Centre Juvenil Barranquet de Quart de Poblet. Vaig fer la part teòrica del curs de monitora de temps lliure l’estiu de 2015 a Manises. Necessitava un lloc on fer les pràctiques i no volia treballar amb xiquets i xiquetes, així que vaig fer les pràctiques al centre juvenil amb adolescents.
Què et va portar a voler formar-te en animació?
En aquell moment pensava que volia el títol de monitora per treballar, però una vegada vaig començar com a voluntària al Centre Juvenil i al projecte d’oci nocturn Quart de Nit, va canviar la meua perspectiva. Vaig estar dos anys com a voluntària i després vaig fer una pausa per estudiar a l’estranger. Me’n vaig anar d’Erasmus, i en tornar, al gener de 2018, els meus amics que estaven a la coordinació de l’Esplai Natura de Manises em van dir que necessitaven monitores i si volia anar-hi. Al principi va començar com un favor cap a ells, però en pocs mesos ja estava completament implicada i amb perspectiva de quedar-me un temps a l’associació. Crec que no ho sabia en aquell moment, però per a mi és imprescindible formar part d’aquest moviment associatiu, així que realment va sorgir molt naturalment formar part de l’Associació Esplais Valencians.
Quin paper tens a l’associació actualment?
Actualment el meu rol a l’associació és bastant peculiar. Vaig deixar la part de treball directe amb xiquets i xiquetes l’estiu de 2023, que va ser el moment en què el grup amb què jo havia començat va deixar l’associació. Des d’aquell moment fins ara el meu rol és formar part de la Junta Directiva fonamentalment. Soc la secretària i també tinc altres tasques relacionades amb la gestió general de l’associació. Aquest curs he format part de la coordinació de la celebració del 20é aniversari de l’associació. Altres cursos he estat encarregada de la formació interna, del contacte amb altres entitats, moltes coses (somriu).
Crec que quan dediques tant de temps a un projecte juvenil cal canviar de rol i deixar que les noves generacions s’encarreguen del treball de camp del dia a dia i passar a ser una mica una figura de referència i assumir les tasques que són menys agradables, i això és el que he estat fent els últims dos anys.
Amb les teues paraules sentim com d’important és per a tu la teua associació; com explicaries a algú que no us coneix què sou?
L’Associació Esplais Valencians és una associació d’educació en el temps lliure en valors amb xiquets i xiquetes entre els 6 i els 12 anys. Aquesta és la frase que diria si algú em preguntara què és l’esplai.
Realment, perquè ens entenguem, els esplais som un grup de joves que treballem voluntàriament per generar una oferta de temps lliure lúdica i educativa per a xiquets i xiquetes dels nostres barris. Som una associació autogestionada, és a dir, ho fem tot nosaltres, que tracta d’enfortir el pensament crític i la capacitat organitzativa dels joves que formem part de l’equip de monitores, i també dels xiquets i xiquetes que participen en les activitats.
Sona genial, ens podries concretar la vostra finalitat?
La nostra finalitat és la transformació social a través de dinàmiques de grup i de jocs. És, per dir-ho d’alguna manera, l’inici del camí formatiu cap a una societat més col·lectivitzada, més respectuosa amb la diversitat, feminista, ecologista, antiracista… Ens organitzem per seus que estan en diferents municipis de l’Horta de València. Cada seu compta amb el seu propi equip de monitores, la seua programació i els seus espais.
Sé que heu destinat molts esforços a organitzar l’entitat per estructurar espais de treball i decisió compartida; ens pots explicar una mica com ho aconseguiu?
Cada seu, com he dit abans, té el seu equip i la seua programació. A més, tenim un òrgan de coordinació que és la junta directiva, on ens reunim dues representants de cada seu per transmetre la informació tant en direcció de les seus cap a la junta com a l’inrevés.
Les decisions a la nostra entitat es prenen per consens i es té en compte l’opinió de totes les persones implicades en els equips de treball. A més, tenim la part del repartiment de responsabilitats molt definida, i intentem que cada persona s’encarregue només d’aquelles coses que vol i que pot fer.
Les seus fan activitats tots els dissabtes de matí, però tenint en compte totes les coses que s’han de fer per organitzar-nos, ens veiem moltes més vegades.
Generem diferents contextos de treball: tenim reunions per a les activitats més grans, reunions de les diferents comissions, reunions de junta… habitualment el lloc de trobada per a nosaltres són els centres juvenils de Quart de Poblet o la Fundació Moviment Ciutadà a Manises.
Amb tota aquesta trajectòria, si hagueres de triar un moment, amb quin et quedaries?
És molt difícil per a mi triar un moment del meu pas per l’associació. A nivell formatiu i professional, participar en esplais m’ha donat moltíssimes competències i habilitats i moltíssimes oportunitats, però realment crec que el que més m’emporte és en el pla personal i emocional.
Els meus amics els he fet als esplais, el meu activisme fa anys que està vinculat als esplais, el meu creixement personal ha estat molt influït per aquesta experiència.
Si haguera de triar un moment, seria l’últim campament en què vaig participar: em va tocar treballar amb el grup de més majors i veure com eren capaços d’autoorganitzar-se, d’argumentar, de sentir-se vinculades emocionalment al projecte, de sentir-se vinculades les unes amb les altres… va ser molt gratificant. A més, crec que no he viscut cap altre moment més intens emocionalment que l’activitat de comiat d’aquell campament; va ser una activitat molt bonica i crec que tot el treball que vam fer aquell curs amb aquest grup va deixar una herència associativa molt gran.
Aquest 2025, l’Associació Esplais Valencians compleix 20 anys; com ho vau celebrar?
Vam celebrar l’aniversari els dies 10 i 11 de maig a Quart de Poblet. Vam fer una programació completa amb diferents espais per a xiquets i xiquetes, famílies, monitors i monitores, antics dirigents i activistes. Va ser un moment molt gratificant veure tot el que havíem construït juntes.
Després de tota la feina que fas, continues pensant que la teua militància té sentit?
He tingut dos moments aquest curs que m’han fet pensar que el que estem fent no només té sentit sinó que també ens transcendeix com a voluntàries. El primer va ser el primer Moniesplai del curs, una trobada de monitores de cap de setmana on van participar persones que havien sigut xiquets i xiquetes de les nostres activitats i que assistien per primera vegada a una activitat d’esplais com a premonitores.
El segon moment va ser una conversa que vaig tindre amb una de les monitores que va fundar l’associació i que actualment ha inscrit el seu fill a les nostres activitats.
Aquests dos moments em van fer veure que, al llarg del temps, hi ha persones que s’organitzen, que actuen i que continuen defensant el respecte als drets humans, i això em fa sentir esperança que podem canviar les coses i que no estem soles.
Per anar acabant, quin és el repte més gran que penses que tenen els moviments juvenils actualment?
El repte més gran és generar una posició activa i organitzada en contra de l’auge dels moviments d’extrema dreta. Com he dit abans, continua havent-hi gent jove fent coses amb un pensament crític i una ideologia oposada al feixisme, així que crec que el repte de les entitats juvenils és trobar aquesta gent, construir espais de participació on l’activisme puga prendre un paper central, on les accions que es preparen no siguen únicament accions individuals del dia a dia, on es puguen generar debats, on es puguen generar estratègies…
Crec que el futur de l’associacionisme és un moviment arrelat en la llibertat d’expressió, en la llibertat d’associació i en la defensa dels drets humans, de la nostra cultura, de la col·lectivitat… Crec que tot això passa per oposar-se als moviments opressors, perquè si no ho fem, si no ens organitzem, si no fem front, aniran a per nosaltres una a una fins que esborren tot el que hem fet fins ara i no en quedarà res; així que crec que la nostra tasca ara és generar un espai d’organització on es puga planificar aquesta oposició.
Gràcies, Marta.
